‘Homo sapiens’, la trivialitat de l’home del segle XXI

El relat del tarragoní Albert Llanos reflexiona sobre la rapidesa dela vida actual. Va guanyar el Premi Pirineu, del consistori d’Organyà 

Gloria Aznar

Whatsapp
L’Albert Llanos amb el recull de relats premiats. Foto: Alba Mariné

L’Albert Llanos amb el recull de relats premiats. Foto: Alba Mariné

Un caçador roman a una cova amb el seu triomf, un gran senglar que ha pogut abatre, no sense esforç. Al seu voltant, una foguera en la qual prepararà carn fumada. A l’ànima, però, encara li cou la decisió d’haver deixat la seva tribu, el seu passat. Aquestes poques paraules, que podrien remetre al Paleolític Superior, configuren l’inici d’Homo Sapiens, del tarragoní Albert Llanos Serral, obra guanyadora de l’últim Premi Pirineu, dotat per l’Ajuntament d’Organyà. L’Albert és enginyer tècnic informàtic, «encara que fins fa poc», com puntualitza. Després es va interessar per les humanitats i en l’actualitat és docent a Secundària.

Homo Sapiens, el relat guardonat, no parla però, del Paleolític Superior. Va sorgir del confinament passat i com a tal, porta implícita una reflexió del present i del futur més o menys proper. «Vaig començar a deixar anar tot el que portava a dins», diu l’autor. De fet, revela que la història va escriure-la fa un parell d’anys. «Vaig tornar a reescriure-la de nou. No pensava que guanyaria. No li donava cap mena d’oportunitat», reconeix. Estava equivocat.

L’obra es pot adquirir posant-se en contacte amb l’Ajuntament de la localitat lleidatana

La història, que comença parlant d’un d’aquests homes prehistòrics, en un moment donat fa un gir inesperat que sorprendrà el lector. Perquè va més enllà de l’època prehistòrica. «Volia tractar la superficialitat. Aquestes presses amb què volem les coses, la facilitat de poder aconseguir-les i la falta de paciència», assenyala l’Albert, qui ressalta el seu dia a dia a l’institut. «Veus aquesta manca d’esforç, a la mínima es frustren».

En aquest sentit, al tarragoní el va marcar molt el sociòleg Zygmunt Bauman, amb societat líquida. «Amb aquestes dues paraules ho diu tot. No hi ha res segur, tot és inestable, la feina, les relacions... És la superficialitat». I com a enginyer tècnic informàtic, l’Albert sap de què parla. «Jo ho he viscut. Tens un programa i al cap de dos dies te’l canvien, una metodologia de treball i te la canvien, una altra, ramificacions de tot. No només tens un únic programa sinó que en són cinquanta mil». 

Volia tractar la superficialitat. Aquestes presses amb què volem les coses, la facilitat de poder aconseguir-les i la falta de paciència

A Homo sapiens, l’autor porta una persona a l’extrem, «angoixada, estressada i que de manera molt radical decideix trencar amb tot, abandonar-ho tot i viure totalment natural, de forma contraposada a avui en dia. És el Paleolític». No obstant això, no nega la utilitat del progrés. «Hem de trobar un equilibri entre ni massa ni tan poc. És el que jo buscava amb el relat».

La solitud
Paradoxalment, si l’autor hagués de fugir de la situació actual, no ho faria pas a l’època prehistòrica, sinó «amb les tribus indígenes dels EUA, per exemple, o de Nova Zelanda, els quals vivien de manera molt similar, amb la llibertat de la qual parlo i la solitud». Una soledat molt present en aquests temps de pandèmia, especialment dura per a moles persones durant el confinament. «Anar-se’n a una cova, decidir radicalment marxar. Però si no hi ha cap mena de companyia, això també el fa dubtar», comenta l’Albert.   

Aquest no ha estat l’únic guardó del tarragoní. El 2018 va emportar-se el IV Premi Guillem de Belibasta de la vila de Tragó amb el relat La Filla de la Lluna (Editorial Salòria). També ha autoeditat L’Estació de Vicksburg, novel·la ambientada en la xarxa clandestina d’alliberament d’esclaus de mitjans del segle XIX als EUA.

Temas

Comentarios

Lea También