Tres clubs, tres models, tres hereus

Munta i Baixa. Un projecte institucional, un de popular i un de privat competeixen per revifar l’herència del CF Reus Deportiu

JOSEP CRUSET

Whatsapp
Els promotors del projecte CF Reus de Tota la Vida, durant l’acte de presentació celebrat dijous passat. Foto: Alfredo González

Els promotors del projecte CF Reus de Tota la Vida, durant l’acte de presentació celebrat dijous passat. Foto: Alfredo González

E l passat cap de setmana, els Barcelona Dragons van tancar la seva primera temporada a la nova European League of Football (ELF) amb una derrota a casa contra els Frankfurt Galaxy. A casa, vol dir a Reus. Els aficionats que van acudir a l’Estadi Municipal van poder gaudir d’un bon partit. Només per veure en directe el wide receiver estatunidenc Jean Constant recorrent el camp de punta a punta amb la pilota sota el braç per aconseguir un touchdown de retorn pels Dragons, ja va pagar la pena anar al camp.

La franquícia impulsada per l’italià Bart Iaccarino, històric entrenador del Reus Imperials, es va instal·lar a l’estadi reusenc gràcies a un acord de col·laboració amb l’Ajuntament. El resultat ha estat que la ciutat ha acollit un espectacle de primer nivell i de notable projecció, tant als cinc partits que els Dragons han jugat de locals com durant tot el desenvolupament de la temporada. Això és així independentment que el futbol americà tingui encara una implantació modesta al país –tot i que 200.000 persones passen la nit en blanc cada any per veure la Superbowl– i que sigui un esport complex de seguir pels qui no hi estan avesats.

En la meva opinió, l’Ajuntament ha fet una bona operació captant els Barcelona Dragons. Considerar-ho una idea exòtica és desconèixer que la ciutat té des de fa anys un dels millors equips de futbol americà del país. I analitzar-ho des del lament que l’aposta pels Dragons és una ocurrència per intentar ocupar el buit deixat pel CF Reus em sembla una perspectiva distorsionada, més enllà que si l’Estadi Municipal pot acollir durant mig any un equip de futbol americà de dimensió i estructura professional és per la vacant deixada pel club roig-i-negre, i be fan els responsables municipals d’intentar rendibilitzar les instal·lacions.

Un cop liquidada la temporada de l’ELF, la franquícia farà balanç de la seva estada Reus i en funció de la valoració i del panorama per l’any vinent, decidirà el que pertoqui. Mentrestant, aquí, el que ara està en joc és la successió del Club de Futbol Reus Deportiu. Una herència cobejada, atès que ja hi ha tres projectes que volen fer-la seva. La qual cosa no és necessàriament un problema o una mala notícia, malgrat el missatge de divisió i d’atomització d’esforços que trasllada.

Successors

M’explico. Enguany comença a caminar en projecte endegat pel CF Reddis, la Fundació Futbol Base i la plataforma social Sempre Reus 1909 per refundar una entitat i uns equips de referència a la ciutat. La base esportiva del primer equip serà el Reddis, que actualment milita a Segona Catalana i passarà jugar a l’Estadi Municipal, amb l’objectiu a mitjà termini d’assolir la Tercera Divisió. Compten amb el suport de l’Ajuntament, que aportarà les instal·lacions i ajut econòmic. Un dels principals valedors a peça clau en l’acord a tres bandes és l’actual president del Reddis, l’empresari hoteler Xavier Roig, que va superar l’assemblea de socis de l’entitat on es va debatre el pacte i seguirà al capdavant del club després que cap candidat més s’hagi presentat al procés electoral obert aquest estiu.

També continua la seva singladura el CF Reus RN, club fundat el 2019 per seguidors roig-i-negres en homenatge a l’entitat desapareguda i que milita a Quarta Catalana. Es regeix per la filosofia del futbol popular, fent bandera que els seus únics propietaris són els seus aficionats. Enguany jugarà al Camp Municipal del Districte V, al barri Montserrat.

Per últim, dijous passat es va presentar el Club de Futbol Reus de Tota la Vida, un projecte liderat per l’empresari Lluís Llauradó junt amb altres promotors i que compta amb noms coneguts del món del futbol com David o Milinko Pantic. De moment, el futur esportiu de l’equip masculí depèn d’un acord de filiació amb la Cultural Bonavista de Segona Catalana, perquè el nou club acabi ocupant la plaça dels tarragonins. Llauradó té l’objectiu de tornar a jugar a categoria professional i per abanderar-lo ha registrat el darrer escut del CF Reus –que no és exactament el de tota la vida, sinó el de l’etapa Oliver–. Evidentment, la clau de volta d’aquesta iniciativa serà la seva solvència econòmica i els recursos que porti al darrere.

Tenim tres projectes amb plantejaments i models ben diferents: un d’institucional, un de popular i un de privat. El temps, el treball de cadascun, la resposta social i l’albir de la pilota determinaran qui o quins seran els hereus del CF Reus Deportiu.

Temas

Comentarios

Lea También