Reus MUNTA I BAIXA

Golf i modernisme contra el desànim i la incompetència

Reconstrucció. L’empenta dels emprenedors que refan la Casa Navàs o el Gaudí Reus Golf contrasta amb la ineficàcia i la paràlisi del Govern

JOSEP CRUSET

Whatsapp
Josep Cruset

Josep Cruset

Enmig del pitjor drama col·lectiu que ha patit el país des de la Guerra Civil, la ciutat recupera un bocí del patrimoni arquitectònic destruït pels bombardejos que la van devastar durant el conflicte. La reconstrucció del capcer de la Casa Navàs té quelcom de justícia poètica, perquè si l’assot de l’aviació italiana al servei del general Franco va destrossar el pis superior de l’edifici modernista, els seus elements més emblemàtics reneixen coincidint amb una altra calamitat, en aquest cas una pandèmia.

El projecte endegat pels propietaris de la joia del Mercadal –l’empresari Xavier Martínez i Dolors Blasco, hereva de la família Navàs-Blasco– és també, pel moment en què arriba, un missatge en pro de la reactivació i contra el desànim provocat pels rebrots, quan més falta fan injeccions de positivisme.

Inauguració del capcer de la Casa Navàs, edificada per l’arquitecte Domènech i Montaner el 1904 i destruïda parcialment el 1938. FOTO: Alfredo González

Igualment gràcies a la iniciativa privada, en aquest cas al grup de socis inversors encapçalats per l’empresari Felipe Giménez, Reus ha pogut recuperar el camp de golf existent a la ciutat, l’antic Aigüesverds, que havia entrat en concurs de creditors l’any 2015.

El nou Gaudí Reus Golf Club torna a obrir després d’una inversió de quasi dos milions d’euros que comportarà la reforma quasi total de les instal·lacions en els pròxims anys. Més enllà de la transcendència esportiva del fet i de significar la resolució d’un dels serials econòmics i societaris que han afectat els clubs de la ciutat en els darrers anys, la iniciativa repercuteix molt favorablement en l’oferta d’oci i turisme vinculada al golf a la Costa Daurada.

La inauguració del capcer reconstruït i la reobertura del club de golf han coincidit amb el rebrot de la Covid-19 a Lleida, el més preocupant i estès des de la fi de l’estat d’alarma. Si el dissabte 4 de juliol es decretava el confinament perimetral de la comarca del Segrià, dijous passat s’imposava l’obligació d’utilitzar mascaretes a tot Catalunya, tant a l’aire lliure com en qualsevol espai d’ús públic.

Després de moltes setmanes reclamant per a la Generalitat la gestió de l’emergència sanitària i criticant les ineficiències i badades del Govern central –amb raó i també amb avantatgisme polític–, l’únic que no podia fer el Govern català és caure en similars errors i improvisacions. Ni, davant la pluja de crítiques, continuar amb la grotesca resposta de donar la culpa de tot a Madrid.
Totes les administracions públiques ja han estat doblement avisades de la perillositat de la Covid-19 i de les dificultats per controlar-la. Tothom era conscient que la nova normalitat presentava riscos elevats i que la probabilitat de rebrots i segones onades era alta, però ara tots els governants i dirigents de la salut pública acumulen experiència suficient per a exigir-los que actuïn amb rigor i eficiència. I demanar-los responsabilitats si tornen a espifiar-la. Malauradament, tot apunta que quelcom d’això ha passat a Lleida.

Les conseqüències, com és evident, no es limiten a les comarques de Ponent. Una passejada aquests primers dies de juliol per Salou o Cambrils ja deixava clar l’impacte duríssim de la pandèmia sobre tota l’activitat econòmica vinculada al turisme. Des del sector hoteler a l’immobiliari, de l’oci a l’hostaleria, el descens de visitants, la baixa ocupació, la caiguda d’ingressos i la pèrdua de llocs de treball i negocis és duríssima.

A aquest panorama, cal afegir-hi ara la nova reculada de visitants i l’onada afegida de cancel·lacions per la por davant els nous focus detectats a Catalunya i la incertesa sobre què pot passar els pròxims dies i setmanes.

For impacte a Reus
Per a la Costa Daurada, els problemes a Lleida, Barcelona o l’Aragó tenen un impacte molt significatiu. I especialment els del Segrià, pel gran nombre de lleidatans que passen aquí les vacances o hi tenen segona residència i la gran mobilitat que s’estableix entre ambdós territoris.

La repercussió no es limita als municipis de la costa. A Reus, l’hostaleria, el comerç i l’oferta cultural i d’oci s’alimenta durant l’estiu dels milers de persones que passen per la ciutat a comprar o divertir-se. La pèrdua de visitants és desastrosa no només pels hotels, sinó per les moltes botigues i terrasses que necessiten els clients que vénen a passejar o conèixer Reus per sustentar la temporada d’estiu. I enguany, la campanya estiuenca era doblement vital després d’haver perdut bona part de la de primavera.

La ineficàcia d’un Govern de la Generalitat sumit des de fa molts mesos en la divisió interna i la paràlisi contrasta aquests dies amb l’empenta d’uns emprenedors compromesos amb iniciatives tan valuoses per la ciutat com la reconstrucció del capcer de la Casa Navàs o l’aposta valenta per tornar a engegar el Gaudí Reus Golf Club.

Temas

Comentarios

Lea También