Más de Opinion

Un estrany estiu sense Festes Majors. En els poblesde poca gent tot sembla més ensopit

Les vacances i les festes d’enguany són imprevisibles. Planificar viatges o activitats és com jugar a la ruleta. Brots, quarantenes, confinaments... La gran sort és la salut    

Joaquim Roglan

Whatsapp
Un estrany estiu sense Festes Majors. En els poblesde poca gent tot sembla més ensopit

Un estrany estiu sense Festes Majors. En els poblesde poca gent tot sembla més ensopit

Les Festes Majors són la cosa més important que passa cada any a la majoria de pobles.

Quasi com si fossin un dels principals orgulls locals, els municipis petits competien amb els seus veïns de la comarca a l’hora de contractar les orquestres, els conjunts o els espectacles més famosos i vistosos.

Els debats en els ajuntaments a l’hora d’assignar els pressupostos i d’elaborar el programa d’actes podien acabar com el rosari de l’aurora.

Les discussions i els premis sobre els carrers més ben guarnits garantien un entreteniment apassionat i picabaralles. Era quan tothom es vestia per l’ocasió, estrenava roba i la tafaneria estava prou ben servida.

Però el més important de tot era i és que tornaven a casa els que havien marxat a treballar lluny dels pobles. I que de vegades venien forasteres i forasters que eren la principal atracció del jovent local a la recerca de noves cares i experiències.

Les festes feien poble i també allò que ara s’anomena socialització.

Enguany, però, quasi totes han anat caient del calendari unes rere les altres.

La gent torna a visitar la família igualment, però ja res no és igual. I els forasters van com de passada, amb més pressa que abans i es relacionen menys amb la població autòctona.

La sensació general és que tot plegat es fa estrany. Els grups han de ser petits. El contacte humà, més distant. Els dinars de germanor esdevenen més complicats i delicats. Els jocs infantils, més vigilats. Les fires menys lluïdes i amb menys paradetes i atraccions. Els balls més distanciats de la parella, sense el del fanalet, el de la patata o el de la conga... I la sardana sense donar-se les mans o amb guants i mascareta.

El mateix passa al teatre si és que se’n fa. O al cinema, si encara sobreviu alguna sala a algun poble petit. 

La paraula no és exactament tristesa, perquè hi ha ganes de viure, de passar-ho bé i d’oblidar aquest massa llarg malson. La paraula pot ser més o menys semblant a estranyesa, perquè tot ha canviat sobtadament, especialment en els ara ja antics hàbits i costums.

O també incertesa, perquè quasi ningú gosa fer plans a mitjà i llarg termini, ja que tot pot canviar de sobte altra vegada i avui es pot anar de vacances a un lloc però la setmana vinent potser no.

El mateix passa a l’hora de reservar hotels o avions. Perquè aquí un brot, allà un altre, a alguns llocs quarantena, a altres proves mèdiques, a d’altres risc de confinaments... Ara no poden venir aquells turistes de quasi cada any, i després marxen uns altres abans del previst.

I viure massa pendent de les notícies cansa, desanima i fins i tot pot afectar el cap i el sistema nerviós.

És clar que el mateix passa a les grans ciutats i a les viles mitjanes, però sempre tenen més opcions i possibilitats de triar a l’hora d’una activitat o d’una mica de gresca.   

Val a dir que, malgrat les limitacions, també hi ha algun avantatge. Menys gent, cap aglomeració, servei més bo i més atent... Tot com més íntim i personal.

Menys trobades estiuenques amb familiars i parents que no cauen bé. Més bones excuses per no acudir a actes socials que abans eren de quasi obligat compliment. Preus més raonables. Ofertes per a tot.

A molts pobles, especialment els costaners, ja sembla setembre, que és el mes que feien i fan vacances els rics de veritat. Lluny de les massificacions, de les cues i de les garrotades econòmiques d’agost als forasters i als passavolants.

En aquestes circumstàncies, el que resulta més beneficiat i confortable és l’anomenat turisme cultural, perquè museus i sales d’exposicions tenen encara menys públic del que és l’habitual i es poden visitar amb una calma i un silenci que són un luxe per als sentits.

Només les persones més grans recorden que a molts pobles es van suspendre Festes Majors a causa de la guerra civil. Perquè són unes festivitats que, a Catalunya, daten des d’abans del Segle XIII si es contempla només el calendari catòlic que les relaciona amb els sants i les santes patrones de cada població. Sense oblidar que els romans i altres pagans ja celebraven grans festes dedicades a les seves deïtats.

Sortosament, molts pobles i ciutats tenen també les festes d’hivern, que cal desitjar siguin més tranquil·les i menys ensopides. 
 

Temas

Comentarios

Lea También