Sobre el sexe dels àngels i dels contes. La tendència que retorna a la censura franquista

Que no entabanin la canalla. Aquests dies difícils cal entretenir més la mainada. Però seria bo respectar el patrimoni cultural històric, literari i sentimental que conformen els contes tradicionals

JOAQUIM ROGLAN

Whatsapp
JOAQUIM ROGLAN

JOAQUIM ROGLAN

Passada la tradicional festivitat de la Dona Treballadora, i en més difícils i tristes circumstàncies, toca continuar la feina quotidiana a favor de la igualtat de les persones, contra la discriminació, la violència de gènere, els atacs a la llibertat sexual i el masclisme. Però malgrat aquestes justes i nobles causes, la perspectiva de gènere no hauria de manipular la història ni la realitat. Ni tampoc tergiversar la tradició literària enganyant la mainada en nom del «canvi cap a una societat més igualitària en què siguin presents més dones referents en totes les esferes de la vida», segons va dir a Tortosa una membre de l’Institut Català de les Dones (ICD) i va reafirmar l’alcaldessa. Entre altres raons, perquè, segons com, es corre el perill d’establir una nova censura amb efectes retroactius, d’empobrir la riquesa del llenguatge i de caure en el ridícul.

Que cal eliminar els estereotips sexistes entre les futures generacions és inqüestionable

Que cal eliminar els estereotips sexistes entre les futures generacions és inqüestionable. Però que això es faci mitjançant falsificar el patrimoni cultural i popular que són els contes clàssics és discutible. I encara més si s’utilitza l’alumnat de les escoles, com van fer a Tortosa. Una senyora de l’ICD ho va defensar tot dient: «Estem acostumats que la protagonista sigui una xiqueta guapa, presumida i dèbil i els nois han de ser valents i forts. Les xiquetes poden ser valentes i decidides i els xics sensibles. Educar en valors a través dels contes és una bona manera».

Tanmateix, aquest descobriment de la sopa d’all no justifica que es canviï el sexe de la Caputxeta Vermella, del llop i de la iaia. Perquè això, ho faci una dona o un home, suposa retornar a aquella censura franquista que va condemnar a trenta mil pessetes de multa Juan Marsé i Vázquez Montalbán quan van escriure un conte a la revista d’humor Por Favor en el qual la Caputxeta seduïa el llop sense cap escena sexual explícita.

La nova tendència del llenguatge políticament correcte, inclusiu i no sexista ha estat debatut pels acadèmics de la llengua sense arribar a les conclusions i acords que volien alguns polítics de zero ciència filològica. Igual com els mitjans de comunicació han decidit no fer servir, per inútil i redundant, allò de companyes i companys, ells i elles, etc. Tampoc quasi ningú s’apunta a la moda d’un partit polític que només usa el femení en nom de tothom.

Són modes que duren quatre dies per la senzilla raó que són impracticables, encara que es vulgui canviar el món des dels seus orígens i es digui que Adam va donar una poma a Eva i la serp era bisexual. Com aquelles inútils discussions bizantines sobre el sexe dels àngels durant el segle XV que es van acabar amb la victòria dels turcs, que eren més pràctics.

Però que això es faci falsificant un element com ara els contes clàssics és discutible

Si es continua en aquesta línia de revisionisme històric infantil, pot passar que s’entri en un conte de mai acabar i la Patufeta acabi a la panxa d’una vaca. Que la princesa faci la guerra i el príncep blau sigui un gandul que sempre dorm. Que el gat escombri l’escaleta i la rateta el mati a mossegades. Que els tres porquets siguin tres verres. Que el Petit Príncep esdevingui Petita Princeseta. Que la madrastra del Ventafocs sigui una santa i el pare un sàdic... I així, successivament, fins que nenes i nens avorreixin els contes per tota la vida i que, en arribar a la maduresa, perdin la fe en la persona políticament estricta que cada nit els entabanava amb un conte falsificat.

Empobrir encara més el lèxic

Un altre risc de la correcció forçosa és perdre paraules i empobrir encara més el lèxic. Si es consulta el llistat dels dos mil insults catalans, es comprova que els pròpiament femenins són minoritaris i no arriben ni al tres per cent.

En aquest aspecte sí que la discriminació i la invisibilitat del gènere femení és enorme. Però cal desitjar que, en nom de la bona educació i el ben parlar, mai no s’arribi ni a la paritat.

Alguns exemples quasi desconeguts, que només es poden citar fora de l’horari infantil, són: barjaula, beata farinera, bleda assolellada, cacatua, cagarrina, cantonera, cara de cony, cotilla, cul de bugadera, escalfa cigales, figaflor, figa tova, foca, gata maula, gatamoixa, mala pècora, mitjanera, pàmfila, viola de femer… I continuar per aquesta via no seria pedagògicament correcte.

* Periodista. Amb arrels familiars a la Terra Alta, Joaquim Roglan va ser corresponsal a Ràdio Reus i cofundador de Informes-Ebre. Professor universitari, ha treballat als principals mitjans de comunicació de Catalunya i ha escrit vint llibres. Viu retirat a l’Empordanet.

Temas

Comentarios

Lea También