Que ho heu entès... Dic... Escoltat?

Com a humanitat, i no com a robots parlants i oients, hem d’escoltar, llegir i, sobretot, comprendre a la perfecció allò que ens estan dient.Si no volem ser això, simples robots
 

ELENA SALINAS

Whatsapp
Que ho heu entès... Dic... Escoltat?

Que ho heu entès... Dic... Escoltat?

De ben segur en algun moment de les seves vides acadèmiques els hauran distingit la diferència entre sentir i escoltar. I si els dic que el jovent cada vegada escolta menys, tot i que sent més coses, no els estranyarà, perquè tant la infantesa com l’adolescència estan farcides de múltiples anècdotes que ho demostren, per qualsevol que tingui fills, nebots, nets i, sobretot, molts alumnes.

Però les darreres incorporacions tecnològiques potser sí que fan que la immediatesa en què ens movem i la rapidesa en què una instrucció, una idea o una interacció és donada a les xarxes, la televisió i, per extensió, a totes aquestes plataformes totalment necessàries avui dia ens sobrepassi a la comprensió més bàsica. I no només en les etapes de la infantesa i l’adolescència.

Cada vegada llegim menys, diran alguns. I potser tenen raó. Potser llegim més que abans, però de diferent manera, diran d’altres. És molt còmode llegir en titulars, sense fixar-se en el cos central del contingut, per no parlar del «val més una imatge que mil paraules». Però com a humanitat, i no com a robots parlants i oients, hem d’escoltar, llegir i, sobretot, comprendre a la perfecció allò que ens estan dient. Si no volem ser això, simples robots. Robots que ho continuaran essent en el futur, en les seves vides personals, laborals i també sociopolítiques.

I és per això que les etapes educatives hi tenen tant a veure. Hem introduït les tecnologies, les comprensions orals, les lectures en grup, els treballs comunicatius per diverses plataformes escrites, visuals i audiovisuals, i un llarg etcètera. I són ben necessàries. En dono fe. Sobretot, per introduir, però no pas per acabar.

També és important suscitar-los el plaer per la lectura, el plaer de ser crítics amb allò que estan llegint i escoltant (i no només ‘sentint’) i també el plaer d’escoltar, escoltar-se, i escoltar i raonar allò que llegeixen, escolten i, fins i tot, perquè no, després de molt d’esforç, només ‘senten’. I això es pot fer de moltes maneres: sobretot, també escoltant-los a ells.

I per això també és crucial tenir unes aules preparades, des de tots els punts de vista: tecnològiques (sens dubte), amb professionals transversals capacitats per donar preguntes i no pas per donar respostes, i també una capacitat d’alumnat que aquests professionals puguin pair i, sobretot, assaborir, perquè són el nostre futur.

I potser, si m’ho permeten, recordar que allò que fa que un infant s’adormi profundament és que un adult li llegeixi un conte per anar a dormir. Somniem, entenem, comprenen i actuem.

Comentarios

Lea También