Más de Opinion

Opinion Punto de vista

Pagesos actius

Aquests mesos de confinament en els quals hem posat de nou en valor la producció local i el consum de proximitat, són un bon moment per reivindicar la memòria pagesa de les nostres comarques
 

FRANCESC MARCO-PALAU

Whatsapp
FRANCESC MARCO-PALAU

FRANCESC MARCO-PALAU

Aquesta setmana passada vam tornar a Mont-roig del Camp. Des d’una visita mironiana de fa ja uns quants anys -quan encara no es podia visitar la coneguda masia- que no hi havíem estat. La del divendres, però, no era una excursió pictòrica per redescobrir els estels esquemàtics, el pas a l’abstracció, ni els pals de ballarí.

La terra llaurada que hi trobàrem -utilitzant la nomenclatura del primer quadre surrealista del pintor- era la dels records del pèrit Joan Gamundi (Tortosa, 1939), que presentava un estudi local de memòria col·lectiva que acaba de sortir d’impremta: El Grup de Pagesos Actius de Mont-roig del Camp (Ganzell, 2020).

Amb pròleg de l’exministre d’agricultura Carlos Romero Herrera -al capdavant de la cartera ministerial entre 1982 i 1991-, el llibre de Gamundi ens trasllada al període entre 1968 i 1974 quan un grup de pagesos de Mont-roig i de Cambrils, a partir d’un curset d’horticultura, van forjar una experiència de treball col·lectiu al camp on utilitzaven tècniques innovadores per al cultiu de la patata, que aleshores disposava de fins a 800 hectàrees sembrades al terme municipal, amb una producció que rondava els deu milions de quilos. Amb ella, també s’hi trobava el moresc, la vinya, l’ametller o el garrofer. La formació, ahir i avui, serien un element clau.

Aquella no va ser, però, una tasca individual, sinó d’un sentit caràcter col·lectiu. I, és clar, també va anar més enllà de la pròpia relació professional, de cursos de formació aprenentatges laborals. Entre els diferents pagesos va bastir-se una amistat i uns bons records que encara són presents avui, tal com va quedar palès a l’acte de presentació, on van ser molts els qui van prendre la paraula per rememorar algunes gestes quotidianes que posaven en relleu l’esperit de superació que els va motivar a embrancar-se en un projecte com el que es descriu a l’estudi, en el qual s’inclou fotografies i documents de l’època, a més d’un índex onomàstic final que et permet resseguir biografies i localitzacions.

Allà, al Centre Cultural Església Vella de Mont-roig, la trobada editorial va oferir l’espai per recuperar les vivències dels anys setanta i, així, diversos dels participants d’aquella pionera iniciativa agrària -en aquells moments il·legal- van verbalitzar anècdotes personals vinculades al grup, viatges al nord de l’Albera, on coneixerien el conreu dels presseguers i el sindicalisme camperol, i també reunions i assemblees per tirar endavant la seva producció. Com reconeixia Gamundi, aquells van ser, per a ells, uns anys «de molta alegria, tenacitat i esperança». Poden tenir els joves agricultors del 2020 aquella mateixa esperança que ells conreaven?

El paper de les dones en aquella època, la proliferació de nuclis similars de pagesos en altres poblacions, el desenvolupament dels Serveis d’Extensió Agrària (SEGE) i els canvis de polítiques agràries que hi va haver durant aquells anys també van ser objecte de reflexió col·lectiva per part de l’autor i els assistents, acompanyats de l’editor de Ganzell, Eduard Boada, i de la regidora de Cultura del municipi, Remei Benach.

Quina era la millor gestió tècnica i social per al desenvolupament de les explotacions agràries i les del seu entorn? I als nostres dies, quina és la millor fórmula?

Aquests mesos de confinaments, desconfinaments, teletreball i limitacions de la mobilitat, en els quals hem posat de nou en valor la producció local i el consum de proximitat, és un bon moment per reivindicar la memòria pagesa de les nostres comarques. Si avui volem continuar gaudint de productes propers, de fruita i verdura de qualitat, de patates que tinguin gust de patata, hem d’aconseguir que les noves generacions de joves pagesos puguin tirar endavant els seus projectes vitals i professionals vinculats a la terra.

El del Grup de Pagesos Actius de Mont-roig del Camp és un bon exemple històric. Quin seria el millor model per a la pagesia d’avui?

Temas

  • Punto de Vista

Comentarios

Lea También