Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Nits de transistors, dies de periodisme local compromès

Més vius que mai. Les conseqüències de la deriva del procés i la manca d’un veritable diàleg polític són a hores d’ara imprevisibles però els mitjans de comunicació hi són i hi seran

Francisco Fuentes

Whatsapp
Nits de transistors, dies de periodisme local compromès

Nits de transistors, dies de periodisme local compromès

Són dies de ràdio. Som molts els que compartim la radioaddicció que un Woody Allen, fascinat amb la música, va traslladar a la gran pantalla amb Dies de ràdio, una de les seves pel·lícules de referència, sovint poc valorada entre la seva prolífica producció. El cinema ha recollit el testimoniatge d’emissions radiofòniques que han marcat la nostra història recent i que són obligat objecte d’anàlisi a les facultats de Periodisme.

Des de la ficció, Orson Welles va fer l’any 1938 una adaptació èpica de la novel·la La guerra dels mons, escrita per H.G. Wells a finals del segle XIX. La qualitat de la dramatització va fer creure a gran part de l’audiència que la Terra era invaïda per extraterrestres. La seva versió cinematogràfica dirigida per Byron Haskin es va estrenar l’any 1953. Tampoc no podem oblidar un drama real com el genocidi ruandès, en el qual des de l’emissora de ràdio de les Mil Colines es va empènyer la majoria hutu a l’assassinat de la minoria tutsi, uns fets fidelment descrits per Terry George a Hotel Rwanda, film que va arribar als cinemes l’any 2005.

L’altaveu de la ràdio ens apropa la ficció i també la realitat mitjançant la música, la paraula i el silenci. Un silenci que pot resultar esfereïdor, quan un locutor interromp el seu relat davant d’un fet inesperat i quan un entrevistat dubta a l’hora d’emetre un judici, respondre una pregunta o simplement decideix no contestar.

Són nits de transistors en aquestes hores greus i gens glorioses amb la ràdio recuperant el seu històric paper protagonista com a mitjà transmissor d’informació veraç, puntual i oportuna de les protestes, i dels posteriors enfrontaments entre radicals violents i les forces de seguretat. També des d’algunes televisions, principalment les públiques, i des de la premsa local i comarcal amb opinions contrastades i anàlisi de qualitat, s’ha informat amb el màxim rigor. De fet, cada mitjà de comunicació té el seu moment i, sobretot, les seves virtuts. La televisió, l’innegable poder de la imatge. Allò que s’ha dit tantes vegades de què una imatge val que més mil paraules. La premsa escrita, per la seva contextualització, interpretació i, sobretot, la força i el llegat de la lletra impresa. I els diaris locals i els digitals, pel seu valor dinamitzador i de proximitat en temps de globalització. Periodisme amb majúscules davant la desinformació i el soroll en condicions de màxima tensió, patint amenaces i fins i tot agressions.

No obstant això, la ràdio torna a emergir aquests dies. Entre totes les emissores, han estat les locals i municipals les que amb la seva programació ens han fet sentir que la ràdio és ben viva. Un dels molts exemples ha estat Tarragona Ràdio que ha posat aquestes nits en antena unes emissions especials que han aconseguit situar, contextualitzar i explicar els fets amb precisió per saber què estava succeint tant a la ciutat com al conjunt de Catalunya. Una descripció puntual dels fets que ens ha fet mantenir la ràdio connectada fins ben entrada la matinada.

Aquesta setmana també hem conegut quins han estat els guardonats dels Premis Ondas que atorga l’emissora degana Ràdio Barcelona. Un reconeixement que han rebut entre d’altres dos professionals, com són la Pepa Bueno i l’Andreu Buenafuente, que van fer les seves primeres passes a la ràdio local. Unes emissores de ràdio local que van obtenir el seu Ondas fa ara tot just dos anys per la seva extraordinària cobertura de les hores posteriors als atemptats de Barcelona i Cambrils.

Les conseqüències de la deriva del procés, la manca d’un veritable diàleg polític sobre el futur de Catalunya i la sentència condemnatòria contra els polítics processats per l’1-O, són a hores d’ara imprevisibles però la ràdio i la resta de mitjans de comunicació hi són i hi seran.

Ja som a divendres, seguim pendents d’aquesta jornada de vaga general del 18-O, convocada per les organitzacions sindicals independentistes, enganxats a la ràdio que ens manté puntualment informats del seguiment de les mobilitzacions i de les eventuals afectacions.

Abans de sortir de casa sintonitzin la seva ràdio preferida... Bon dia Tarragona!


Francisco Fuentes va ser la primera veu de la primera emissió de Ser Tarragona. Des de fa una dècada és redactor del servei en castellà del canal europeu de televisió Euronews amb seu a Lió (França).

Temas

Comentarios

Lea También