Hi ha vi a Tarragona?

Tarragona fa temps que ha deixat de ser un calaix de sastre sense personalitat i ara afloren al seu voltant una multitud de projectes relativament petits, impulsats per joves agricultors i enòlegs que exporten tipicitat local en el millor dels sentits
 

Vicenç Ferré (@DOTarragona)

Whatsapp
Vicenç Ferré,President del Consell Regulador de la DO Tarragona (@DOTarragona)

Vicenç Ferré,President del Consell Regulador de la DO Tarragona (@DOTarragona)

Probablement aquesta ha estat una pregunta latent i circulant a la qual els vins de la Denominació d’Origen Tarragona hi donen una resposta convincent des de fa temps. Si els esforços que moltes persones han anat fent per posar en valor aquesta marca històrica sovint va ser infructuosos, sembla que els astres finalment s’estan alineant en un firmament transitable. La reputació cada dia més gran, i aviat serà visible i imprescindible en la nostra taula local. Aquest debat té cada vegada menys sentit, tot i que fou recurrent, i probablement fou el bosc espès des del qual vam emprendre el camí actual de recerca de la identitat projectable.

Avui, la Tarragona vinícola es troba en una fase de gran transformació, en un procés més que interessant d’articulació com a ròtula, com a punt de trobada entre actors i projectes que miren el territori com un mosaic expressiu i amb una gran personalitat. Tarragona (com a subjecte protagonista en el món del vi) va entrar en un declivi lent com a conseqüència paradoxal del seu propi èxit històric: el volum de negoci dels vins regionals arribà a ser d’una mida tan considerable i les inèrcies comercials i logístiques van ser tan complexes que esdevingueren lentes i poc operatives. El gran transatlàntic del vi tarragoní –vinculat al Port que li donava sentit comercial– va tenir dificultats per adaptar-se als revolts que exigien els nous mercats, més petits i molt més especialitzats. El consumidor estava començant a comprar tipicitats i localitzacions molt concretes i el nostre vaixell estava preparat per a generalitats caduques.

En tot aquest procés, però també hi van influir factors exògens: en el sentit que hi va haver un client nou i fort que va venir amb els diners del mercat i es va emportar el raïm. El vi base cava fou un millor negoci per al camp, i les antigues exportacions van perdre interès. I encara hi hagué més estructures envellides. El vell consumidor de vins de licor anava sumant anys i la seva progressiva desaparició és el símbol de la pèrdua de pes d’aquesta essència local de la qual tan sols queden alguns il·lustres representants, que mantenen la llum i el testimoni de passats gloriosos i globalment reconeguts [la Denominació d’Origen Tarragona va néixer el 1947 per protegir la qualitat dels vins de licor, precisament].

El vaixell que porta la marca de Tarragona és més lleuger que el de fa algunes dècades, por-ta menys quantitat de vi però el que porta va carregat de valor afegit, i que viatja millor i acompanyat d’altres marques locals que emprengueren abans aquest assalt al futur

I, doncs, com en els mites, que ho són perquè ens expliquen veritats profundes que ens humanitzen i ens ajuden a entendre el món, sembla que actualment estem immersos en una etapa històrica de clar renaixement. Com si després del fons hi hagués una escala per tornar a pujar, i que els graons són tan segurs, perquè són, precisament, aquells per on vam anar baixant. Són els graons de la història, de la història amb arrels que ens ajuden i ens permeten agafar-nos i remuntar.

Desvinculada d’aquell volum inabastable que ens incapacitava per la precisió, la Denominació d’Origen Tarragona emprèn avui rumb vers els mercats de petit format, que s’atenen amb ofertes molt més específiques i localitzades. Tarragona fa temps que va deixar de ser un calaix de sastre sense personalitat i ara afloren al seu voltant una multitud de projectes relativament petits, impulsats per joves agricultors i enòlegs que, des del mosaic interior exporten tipicitat local en el millor dels sentits, proporcionant una imatge d’univocitat i estil propi per als vins de la regió [en el mercat del vi aquesta especialització és avui indiscutible].

El macabeu és la varietat de capçalera, per ser la més històrica i haver-se assentat com la principal de les postfil·loxèriques, i per la seva distribució quasi uniforme pels diversos municipis i regions que inclou la Denominació d’Origen, des de la Ribera d’Ebre, a Ginestar, Vinebre o Rasquera i Benifallet (de gran bellesa paisatgística) fins a la zona de l’Alt Camp, als marges del riu Gaià, a Vila-rodona, Bràfim, Nulles, Vilabella, Montferri o Rodonyà... sense oblidar la plana central del Francolí, que es desplega des del coll de Cabra del Camp i Masmolets fins a Tarragona mateix, travessant i comunicant les aigües de torrents i rieres dels pobles del conjunt del Camp; o les faldes de les muntanyes de Prades que es deixen anar fins a la costa, des d’Alforja i Arbolí fins a Vila-seca i Salou.

Són els paisatges de Miró i de Mercadé, de la llum i el garrofer, de l’olivera i l’ametller, de la caseta d’eines del camp, dels murs de pedra seca, de l’horitzó blau marí i de la vinya omnipresent. L’aposta i el compromís amb el macabeu ens connecta amb una història vegetal que promet fruits envejables, i ens enfoca i ens proporciona rumb vers els mercats emergents dels quals havíem estat exclosos, encara que fos tàcitament, per incompareixença.

Cada vegada hi ha més projectes que s’afirmen sobre aquesta varietat que a Tarragona adquireix un perfil especialment marí i singular. És normal. Ho és perquè la influència de la brisa marina es projecta sobre el vi, i ho és perquè que en un món global totalment cartografiat el fet local adquireixi valor. I la conseqüència són els vins macabeus de la Denominació d’Origen Tarragona que a poc a poc es van afirmant sense amagar-se i sense dissimular.

Sense risc d’equivocar-nos, avui es pot dir que el vaixell que porta la marca de Tarragona és més lleuger que el de fa algunes dècades, que porta menys quantitat de vi i, però, que el que porta va carregat de valor afegit, i que viatja millor i acompanyat d’altres marques locals que emprengueren abans aquest assalt al futur [Priorat al capdavant, Terra Alta, Montsant, Conca de Barberà]. I havent-nos llançat col·lectivament a l’exterior, amb aquesta marca que ens uneix a la història remota i a la recent i que ens il·lumina, l’empresa creix en il·lusió i en projectes que retroalimenten la imatge d’un paisatge animat. La mateixa Ruta del Vi de la Denominació d’Origen Tarragona és una prova d’aquesta oportunitat per descobrir un interior immediat ple de vida. Hi ha una cartografia per descobrir. Tarragona mereix aquest renaixement!

Temas

Comentarios

Lea También