Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Agost gloriós

Una sentència condemnatòria després de l’11 de setembre o de l’1-O seria munició mobilitzadora, mentre que fer-la pública l’últim dia de juliol agafaria a contrapeu una ciutadania que a l’agost té les vacances al cap.

Xavier Graset

Whatsapp
Agost gloriós

Agost gloriós

Que arribi l’agost. Que arribi l’agost feixuc i mandrós que cantava, canta i cantarà l’estimat Lluís Gavaldà. Que arribi d’una vegada per totes i així sabrem, entre altres coses, si el jutge Marchena i el tribunal del judici del Suprem han dictat la sentència d’intenció exemplar, com reclamava VOX, o una sentència que possibiliti un retorn més amortit a una sortida política al conflicte, al repte o a l’elefant principal que té Espanya des de fa una pila d’anys.

Per què torna a córrer la possibilitat que hi hagi sentència abans de l’agost? Que no havíem quedat que aquesta sentència tindrà 10 mil fulls, que es buscarà la unanimitat i que requerirà pacte entre els set membres del Tribunal? Que fins i tot quan un dels seus membres s’hi ha referit, Antonio del Moral, ha parlat de finals de setembre o d’octubre, per bé que sense tenir-ne la certesa? 

El Tribunal que no és aliè als moviments polítics i al calendari ciutadà, pot pensar que és millor fer-la pública després de l’11 de setembre, o després de l’1 d’octubre que són dates de mobilització independentista, i una sentència condemnatòria només seria munició mobilitzadora, mentre que fer-la pública l’últim dia de juliol agafaria a contrapeu una ciutadania que a l’agost té les vacances al cap. El seu impacte immediat quedaria més diluït.

A banda d’això hi ha dos factors més que també pesen en aquesta possible pressa en acabar. Durant aquests quatre mesos, tal el president Manuel Marchena, com la resta de magistrats han perdut una morterada. Han perdut els ingressos que reben per la seva participació en congressos i per fer conferències. I no és broma. Els crema la butxaca, i tornar al setembre amb l’agenda neta de compromisos els permetrà recuperar la normalitat, donar classes, i tenir presència remunerada de nou.

I encara un altre element nou, que es barreja enmig de tot aquest panorama: el pronunciament sobre la immunitat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat que ha de fer el Tribunal de la UE, el de Luxemburg. 

Dimarts d’aquesta setmana que ve hi torna a haver ple a Estrasburg perquè els parlamentaris europeus es pronunciïn sobre la proposta de presidenta de la Comissió, l’alemanya Ursula von der Leyen, i n’hi ha tres (Puigdemont, Junqueras i Comín) que no ho podran fer perquè no se’ls reconeixen els seus drets. 

En el cas de Junqueras, si Luxemburg parla abans de la sentència, el Tribunal Suprem no el podria condemnar si abans no demana un suplicatori al Parlament europeu, i això retardaria encara més la publicació de la sentència. Ens n’anirem cap als dos anys de presó preventiva que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez compliran a mig octubre, i el tribunal haurà de prorrogar-la per guanyar temps de marge. 

Hi ha un altre element. La justícia espanyola s’ha desempallegat de l’etiqueta de ser una justícia lenta. Si més no en qüestions com les que tenen a veure amb el Govern català. Ja s’ha vist amb quina celeritat s’anuncia judici oral per inhabilitar el President Quim Torra durant 20 mesos per haver desobeït la junta electoral central amb el joc del gat i la rata de pancartes i llaços durant la campanya electoral del 28 d’abril. 

Que arribi l’agost i així ja sabrem si hi ha eleccions espanyoles al novembre o si Pedro Sánchez haurà fet govern de cooperació amb Pablo Iglesias, gràcies als vots, entre d’altres, dels ‘empudegats’ independentistes. Aquells que no volen per arribar a la Moncloa, però que sí que han sigut bons per tenir la presidència de la Diputació de Barcelona i per fer ajuntaments. 

Que arribi la Llum d’Agost de Faulkner i sapiguem quin serà el futur de Yoknapatawpha, vist que el de Catalunya no hi ha manera d’abordar-lo serenament.

Xavier Graset, Periodista. Dirigeix i presenta ‘Més 324’ (TV3) i col·labora a Catalunya Ràdio, on fa el programa ‘Líquids’ i n’havia fet d’altres com ‘L’oracle’. Va començar a Ràdio Salou i va ser promotor de Canal Reus TV. 

Temas

Comentarios

Lea También