Noticias Periodista

desafecció 
i privilegis 
al parlamentcal demanar responsabilitats

Xacra. Tant se val si és aquí o allà, que ja fa anys que evitem entrar en l’estèril comparativa de veure qui acumula més casos de corrupció. A tots plegats ja ens arriba fins al coll i no s’adverteix voluntat d’erradicar-laLa mirada

PER FREDERIC PORTA@FREDERICPORTA

Whatsapp
desafecció 
i privilegis 
al parlamentcal demanar responsabilitats

desafecció 
i privilegis 
al parlamentcal demanar responsabilitats

Després se’n faran creus d’aquesta creixent desafecció. Prenem un exemple d’aquests dies, això de les «llicències per edat» que han esclatat com a escàndol al Parlament català. En primer lloc, tant se val si és aquí o allà, que ja fa anys que evitem entrar en l’estèril comparativa de veure qui acumula més casos de corrupció. A tots plegats ja ens arriba fins al coll i no s’adverteix voluntat d’erradicar aquesta xacra que amenaça carregar-se els pilars democràtics com un corcó.

Ja coneixen el cas: els sous concedits a veterans en els anys previs a la seva jubilació, professionals que cobraven morterades sense necessitat d’acudir al seu lloc de treball, gentilesa dels seus superiors. Es veu que la broma durava de fa dotze anys i en lloc de solucionar-ho o demanar responsabilitats als causants del despropòsit, com és tradicional ens hem embrancat en un foc creuat d’acusacions i de vessar llàgrimes de cocodril fent-se l’escandalitzat. Naturalment, bramen aquells que haurien de callar, que no tenen vergonya, mai, de veure la bíblica palla a l’ull aliè mentre ignoren la biga pròpia. A més dels seus coneguts pecats i defectes, són així de sectaris, els nostres teòrics servidors públics.

Els aprofitats del Parlament eren uns privilegiats per gentilesa d’uns responsables polítics que mai no tenen prou quan es tracta d’abusar de la nostra paciència. Descobert el pastís i en lloc d’arreglar el mal causat, han posat el ventilador de fems en marxa, amb la intenció de desgastar a qui avui presideix la cambra, en teoria figura encarregada d’acabar amb tal privilegi. Val tot, ells actuen així per sistema i desgràcia nostra.

Un altre capítol més de la inacabable batalla entre els dos aliats de govern, vaja, que acusen per defecte el veí de ser causant dels mals que provoquen la impossible unitat de les forces independentistes. A la festa s’han unit, només faltaria, altres grups que es fan els ofesos per la situació, que la qualifiquen d’inconcebible i d’abús alleujats, simplement, per no estar esquitxats aquesta vegada.

Un dels protagonistes de l’afer, del que obviarem el nom, és un polític de llarg recorregut entre nosaltres, descripció que no precisa gaire perquè la immensa majoria tenen com a objectiu i clara voluntat eternitzar-se en la política, que és la millor manera que han trobat a la vida de guanyar-se bones garrofes a canvi de pencar ben poc, per regla general. I que ens perdonin les excepcions i aquells autèntics servidors públics que són honestos i actuen conforme a dignitat, la que espera el simple sentit comú dels nostres representants.

Al meu barri hi ha un restaurant que pica ben fort, de factura alta, al que només hi hem anat quan ens han convidat per alguna raó professional. Doncs bé, curiosament, el nostre home sempre hi era allà, com si tingués un abonament o la taula ja reservada. I cada cop el miràvem pensant que ja es podia tapar una mica les vergonyes, que la visa que pagava les seves festes culinàries procedia dels nostres impostos. Sigui dit sense populisme, ni demagògia, simple esperit de constatació del seu descarat comportament.

Els nostres representants haurien de fer de la moderació virtut quan es tracta dels quartos comuns. I no se n’estan de res. El nostre heroi, que és el que tècnicament els avis coneixien com un pet bufat, encara viu de la repartidora amb algun altre càrrec inútil. Això, doncs, no és servir a la democràcia. Simplement, s’aferren a la mamella pública i amb el seu pèssim exemple causen un mal irreparable. No cal que s’exclamin gaire, ni posin el crit al cel.

Ens convé una regeneració a fons de vividors i aprofitats. I no mencionem el personatge perquè, amb la seva proverbial barra de polític, no es donaria per al·ludit ni esmentant-lo amb nom i dos cognoms. El seu comportament és la nostra vergonya.

A veure si se n’adonen i assumeixen la seva responsabilitat, treballant a fons pel bé comú. Si volen ser uns murris, que no ho facin carregant-ho als contribuents. Que es busquin la vida d’altres maneres, encara que la via del partit sigui ben fàcil.

Comentarios

Lea También