Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Els records de Cal Caboner

La botiga de queviures de Montblanc encara preserva la caixa registradora, bàscules, ampolles de vi i productes d’higiene

Alba Tudó

Whatsapp
La Roser, una de les antigues dependentes a la botiga de queviures. FOTO: Alba Tudó

La Roser, una de les antigues dependentes a la botiga de queviures. FOTO: Alba Tudó

L’edifici Cal Masip, al número 16 del carrer de Sant Josep de Montblanc, se’l reconeix per una portalada verda amb una persiana abaixada des dels anys setanta. Era l’entrada d’una botiga de queviures -coneguda com Cal Saboner, ja que la família s’havia dedicat a fabricar sabó-, amb una casa annexa i pati interior, de dimensions considerables. «Jo venia aquí quan tenia dotze anys. Hi havia de tot i allà hi guardaven la sopa», deia una veïna de Montblanc mentre assenyalava el calaix de la botiga. I és que aquest cap de setmana l’Ajuntament ha organitzat unes jornades de portes obertes per donar l’oportunitat als montblanquins de veure la botiga per dins. Malgrat l’estat d’abandó, encara preserva la caixa registradora, bàscules, ampolles de vi i productes de neteja i higiene de l’època, d’unes marques que avui en dia ja no existeixen. La Roser va estar els últims set anys darrere el taulell de la botiga. 

«Hi havia una prestatgeria plena de licors i estava prohibit treure-hi la pols. Un client molt conegut arreu d’Espanya venia a comprar licors i volia l’ampolla més bruta», recorda la dependenta de Cal Saboner Roser Folch davant la botiga, i afegeix que «si aquell licor valia dues pessetes i li demanaves cinc, ho pagava perquè deien que era el licor més bo». 

«En aquells temps, Cal Saboner era com un supermercat, ja que hi podies trobar qualsevol producte. Venia gent de tota la comarca, i fins i tot nosaltres compràvem petroli aquí», afirmava una veïna emocionada. El fill de la botiga era químic i elaborava licors. També fabricaven colònia i la venien a granel. «Per a mi això és una pena perquè està molt destrossat, però alhora hi ha molts records bonics aquí dins», conclou l’última dependenta que hi va haver a la botiga.

Cal Masip compta amb una superfície de 1.000 m2. L’Ajuntament el va comprar i el va cedir al Consell Comarcal. La voluntat és impulsar un centre d’interpretació del patrimoni cultural. Durant un segle i mig va ser l’habitatge i la botiga de la nissaga Masip.

Temas

Comentarios

Lea También