Deu anys de festes amb bous a l'Ebre regulades per llei

Reportatge. Els animalistes exigeixen l’abolició de tots els espectacles, mentre que els taurins volen celebrar actes tot i el Covid per garantir la supervivència de les ramaderies

MARINA PALLÁS CATURLA

Whatsapp
Un noi torejant un bou en unes festes a Alcanar, en una fotografia d’arxiu. FOTO: joan revillas

Un noi torejant un bou en unes festes a Alcanar, en una fotografia d’arxiu. FOTO: joan revillas

El proper dimarts es compleixen 10 anys de l’aprovació de la Llei de regulació de les festes tradicionals amb bous. Per als animalistes, es va fer «a mida dels taurins», mentre que per a aquests es va redactar «per les pressions animalistes». Siga com siga, tots coincideixen en què era vital la seua aprovació per regular els actes, ja que fins llavors només hi havia un manual de bones pràctiques que els pobles ebrencs (aproximadament la meitat de les Terres de l’Ebre) seguien per celebrar els espectacles amb bous.

La llei reconeix les modalitats d’actes amb bou (bou a la plaça, embolat, capllaçat...) i regula la durada de temps de l’animal a l’acte, a més de prohibir l’accés a la plaça als menors de 14, l’ús de pals o punxes contra l’animal i s’estableixen sancions si no es garanteix el bon estat dels bous, entre moltes altres mesures. El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarés, era diputat i fa deu anys va votar la llei. «Va ser una llei molt important, i considero que és una bona llei, molt necessària i que alhora incorpora un règim sancionador», valora. «La llei va servir per blindar els correbous. Cal agrair el codi de bones pràctiques que ja existia, perquè a partir d’aquell codi es va intentar fer les coses encara millor. En aquell moment les corrides es van prohibir, i es va poder separar molt clarament el que eren els espectacles sense la mort de l’animal», explica. Pallarés detalla que ara amb la llei «se sap molt bé el que es pot fer i el que no». «Abans, sense llei, no podien haver denúncies. Ara n’hi han però molt poques. L’Agrupació de Penyes Taurines de les Terres de l’Ebre ha fet una molt bona feina i els vull felicitar».

Una de les persones encarregades de redactar la llei en aquell moment va ser la llavors diputada i ara alcaldessa d’Ulldecona, Núria Ventura. «No va ser fàcil i van ser mesos de molta feina. Es partia de zero, si bé la llei es va articular en base al document de bones pràctiques que hi havia», recorda. «La llei va significar un pas endavant sobretot per la protecció dels animals pero també per a la seguretat de les persones que participen a la festa, i per la pròpia seguretat jurídica dels organitzadors, que són els primers interessats en fer les coses bé», considera.

El reglament incorpora també els municipis on se celebren bous i en quines dates, i és en funció d’aquest annex que els ajuntaments poden sol·licitar realitzar-los. «Va ser una llei consensuada, on hi van poder participar tant animalistes com taurins», afirma Ventura.

Per a l’Agrupació de Penyes Taurines, la llei es va fer per pressió dels animalistes. «I en aquell moment es va veure que no es podia posar en el mateix sac les corrides de bous amb mort de l’animal que les festes amb bous», explica el president Santi Albiol. «Amb la llei s’ha millorat l’organització de les festes; ara són més segures per tots i s’ha complit tot al peu de la lletra. Ho demostra que el 2019 per exemple només van haver 4 denúncies, i no són mai per maltracte animal, sinó per participació de menors o altres aspectes. El 90% acaben arxivades». Per a Albiol en aquesta dècada s’ha demostrat «que s’han fet molt bé les coses» i es mostra satisfet sobre com s’han celebrat la majoria dels actes durant tot aquest temps.

Una opinió totalment oposada té la directora de l’entitat AnimaNaturalis, Aïda Gascón. «La llei es va fer a mida dels taurins i sols va servir per regular una activitat que no estava regulada. Però fent-la a la seva mida», valora. L’entitat ha portat a terme durant tots aquests anys una important feina de documentació dels actes amb bous, anant a enregistrar els espectacles i també per detectar possibles infraccions. «Creiem que la llei és massa laxa i té moltes llacunes. Per exemple, hem vist gent llençar-li llaunes al bou, però segons la llei si no se li provoca una lesió això no es considera maltractament. També hem posat moltes denúncies per participació de menors en bous capllaçats però la llei no especifica què és participar o no en aquell acte». En qualsevol cas el que demana l’entitat és l’abolició completa de qualsevol acte amb bous, constituint la plataforma Prou Correbous arran l’incident a Vidreres, on un bou es va escapar de la plaça. «Creiem que el capllaçat i l’embolat s’haurien de prohibir de forma urgent. Els altres després d’un període de transició, per fer un altre tipus de festes als pobles».

Un grup de bous de la ramaderia Margalef d’Amposta. FOTO: joan revillas

També el portaveu de l’entitat Tots Som Poble d’Amposta, Joaquim Alemany, demana la prohibició de tots els actes amb bous. «Un primer pas seria que les administracions no financiessin cap acte taurí, i poc a poc s’anirien deixant de fer. A Amposta costen 75.000 euros». L’entitat ho va demanar en forma de moció al ple d’Amposta, però no va ser aprovat. «Realment la llei permet una excepció. Del contrari, hi hauria maltractament animal. La llei és la prova evident que se’ls maltracta. Si el que fan amb els bous es fes a un poble dels que no surten al reglament, jurídicament es considera maltracte animal», argumenta Alemany. «Si veus un bou embolat, objectivament, hi ha violència. Cal maltractar animals per divertir-nos? Nosaltres creiem que no, i per això volem fer pedagogia». L’entitat també sosté que el «lobby taurí presiona la societat i els polítics, que estan molt condicionats».

No obstant això, enguany no hi ha hagut cap acte taurí per la pandèmia de la Covid-19. El Pla de Represa del Procicat permet alguns actes culturals amb mesures de seguretat, però no els dels bous, cosa que els taurins consideren que és «un gran greuge, perquè totes les altres activitats culturals sí estan permeses menys la dels bous». És per això que l’Agrupació, que forma part del Consell de l’Associacionisme Cultural de Catalunya, ha presentat al·legacions. De fet, l’entitat ha redactat un pla per poder celebrar actes amb les mesures de seguretat contra la Covid-19. Els taurins també demanen ajudes a les administracions per als ramaders, ja que, sense actes aquest any, «alguns estan al límit i es veuran aviat obligats a sacrificar animals i paralitzar l’activitat».

«Els bous són espectacles amb públic i modificar aquest document ho veig complicat, la veritat», valora el delegat Pallarés.

No obstant, la Diputació de Tarragona posarà en marxa aviat una ajuda per als ramaders. «Hem de pensar que els ramaders són uns empresaris més i com a Administració hem de mirar d’ajudar-los. Els animals cada dia han de menjar i tenir control veterinari», declara.

Temas

Comentarios

Lea También