Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Problemes en municipis costaners per cobrir les plantilles dels socorristes

Manquen professionals i efectius, que a vegades es troben fora de Catalunya. L’Hospitalet 
de l’Infant i Cunit no van poder desplegar el servei complet fins a la setmana passada

ACN

Whatsapp
Socorristes de Creu Roja entrant una moto aqüàtica al mar. FOTO: ACN

Socorristes de Creu Roja entrant una moto aqüàtica al mar. FOTO: ACN

Alguns municipis del litoral català han tingut problemes per poder garantir la presència de socorristes a les seves platges aquest estiu. La principal causa és l’escassetat de professionals disponibles, que fa que les empreses tinguin dificultats per trobar-ne i per oferir el servei que els ajuntaments els han adjudicat. Les raons que expliquen la manca de socorristes són diverses i tot plegat ha acabat generant un problema de difícil solució que sembla que s’agreuja cada any. Els treballadors denuncien sous baixos, temporalitat i intrusisme laboral. Les empreses pugnen per guanyar uns concursos públics a uns preus molt baixos mentre la Generalitat aposta per elevar la formació necessària per poder exercir. Segons càlculs d’UGT, farien falta almenys 300 socorristes per garantir la màxima seguretat de les platges catalanes.

Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant és una de les localitats que ha tingut dificultats per poder tenir els socorristes que garanteixin la seguretat de les platges. Hi ha quinze places per cobrir les quatre platges principals de la localitat, però l’empresa adjudicatària, Eulen, va començar a prestar el servei per Sant Joan amb només deu efectius.

La setmana passada van arribar als catorze, segons han assegurat fonts municipals. Des de l’Ajuntament afirmen que són conscients de les dificultats per trobar professionals i han donat marge a la companyia, que ha acabat portant treballadors des de Jaén davant la impossibilitat de trobar-ne a Catalunya.

Cunit fins la setmana passada no va poder desplegar el servei complert amb 19 socorristes. Es tracta d’un cas força particular, ja que l’Ajuntament no fa un concurs públic destinat a empreses del sector, sinó que contracta els treballadors directament. Argumenten que han trigat a disposar de tota la plantilla perquè la selecció del personal s’ha fet en dues convocatòries separades. Així, abans de l’inici de la temporada de bany ja hi havia 10 persones escollides, i la setmana passada es van seleccionar els 9 socorristes que faltaven per prestar el servei complert.

Socorristes, sindicats i empreses discrepen sobre la raó per la qual falten professionals. Però tots coincideixen en un punt: els preus que paguen els ajuntaments són extremadament baixos, fet que incideix en la qualitat del servei i en el sou dels professionals.

Albert Bel és un dels membres de la plataforma Socorristas Profesionales, que lluita per millorar les condicions dels treballadors. Bel posa el focus en els pressupostos que presenten les empreses per guanyar els concursos. «En alguns casos és impossible pagar el sou mínim interprofessional», indica. Després de molts anys sent socorrista, enguany s’ha ‘retirat’, cansat de ‘malviure’.

Una de les problemàtiques és que els socorristes no tenen conveni col·lectiu propi, sinó que es regulen pel conveni d’instal·lacions esportives, que no s’ajusta gaire a la seva realitat, ja que han de tenir coneixements sanitaris i una bona preparació física. Però per Bel el principal problema és el sou que paguen les empreses i afirma categòricament que «és mentida que faltin socorristes». «N’hi ha molts de retirats, però per les condicions. Les empreses s’han carregat el sector», assegura. Creu que amb sous de 1.500 euros mensuals, «que no és massa si es valora que hi ha vides en joc», la situació seria molt diferent. Denuncia que algunes paguen sous de 800 euros, amb torns de deu dies seguits treballant i que porten treballadors de fora sense formació.

En aquest punt és especialment bel·ligerant. Assenyala que algunes persones vingudes d’altres punts de l’Estat i de l’estranger tan sols tenen un títol que han obtingut en «un curs de cap de setmana, que han fet fins i tot online i que els ha costat 16 euros». Però les mancances teòriques no serien les úniques, segons Bel. «Hi ha molts socorristes que no són capaços d’arribar a la boia de 200 metres. Cal una bona preparació física i molts no la tenen. I això fa que al primer ensurt que tenen quan han d’entrar al mar, agafen la baixa i ja no tornen», exposa amb contundència. «És una feina on hi va la vida, tant la del socorrista com la del banyista», reflexiona Bel.

Temas

Comentarios

Lea También