Un any de pandèmia

Els professionals sanitaris han estat els veritables protagonistes que ho han donat tot i ho segueixen fent després d’un any de feina incansable, d’esforços i entrega

Mar Lleixà

Whatsapp
Un any de pandèmia

Un any de pandèmia

Dimecres es va complir un any d’ençà que es va detectar la primera persona amb coronavirus a la Regió Sanitària Terres de l’Ebre. En concret, el dia 10 de març es va confirmar el primer cas, i un any després la pandèmia continua sent una amenaça per les nostres vides, tot i que cada cop més controlada.

El primer que vull fer amb aquest escrit és mostrar tot l’escalf per les persones que han perdut éssers estimats, que han patit i/o estan patint els efectes d’aquesta pandèmia en el sentit més ampli. Com sempre dic, darrere dels números hi ha persones i famílies on l’impacte ha esat inimaginable. 

Recordo aquells dies de finals de febrer on ja s’havien confirmat els primers casos a Catalunya i ens vam començar a preparar com a territori. Eren moments d’incertesa, el desconeixement ens envaïa, teníem la responsabilitat de gestionar una pandèmia de la qual sabíem ben poc i estava tot per escriure. Molts matins, a les reunions amb els companys i companyes d’altres regions sanitàries, quan els sentia explicar la situació, les llàgrimes em queien, però calia ser forta. Com a responsable de Salut al territori vaig tenir clar que, fos el que fos el que ens venia, ho havíem de gestionar i afrontar tots plegats: tothom era important. Sabíem que necessitaríem llits, sobretot de crítics, i per això vam consensuar un pla de contingència territorial que va permetre organitzar-se i donar resposta coordinada transformant els recursos de què disposàvem. 

En aquest sentit, vull agrair sincerament tota la implicació dels equips directius del territori. Poso alguns exemples: l’hospital de referència al territori, l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, va convertir paritoris en UCI i també les sales de reanimació; es va traslladar tota l’activitat maternoinfantil a la Clínica Terres de l’Ebre i l’activitat quirúrgica urgent de traumatologia a l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre; i vam buscar espais addicionals per si ens calien, com l’antiga residència de gent gran d’Amposta.

A més teníem la responsabilitat de protegir els professionals. Recordo l’espera de les comandes de vestits EPI, de com vam convertir la seu del CatSalut en un magatzem improvisat on vam centralitzar les donacions. Aprofito per fer un profund agraïment a totes les persones i empreses que ens van contactar per aportar allò que tenien i com ho subministràvem quan algun centre ho necessitava. Vam rebre des d’EPI fins a menús de restaurants i molts missatges d’ànims i agraïment que vam fer arribar als professionals. 

Amb emoció recordo els aplaudiments diaris de les 20 h, tota una mostra de reconeixement de la ciutadania cap a uns professionals que van haver de transformar-se, d’adaptar-se i buscar alternatives com la telemedicina per atendre les persones de forma diferent i tan segura com fos possible. 

A la primera onada vam ser la primera regió sanitària a desescalar i a recuperar l’anomenada nova normalitat. Pensàvem que arribava l’estiu i marxaríem de vacances... i el virus també! Però, malauradament, va venir una segona onada, i posteriorment una tercera amb molta més intensitat. I, amb la coordinació de tots els proveïdors de salut, arribaren nous esforços per trobar eines i recursos per ajudar els professionals a donar la millor resposta tant a les necessitats Covid com a les no Covid. Hem augmentat el nombre de llits de crítics, hem habilitat noves estructures com la nova unitat de semicrítics i l’ampliació d’urgències de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, les noves unitats habilitades tant a l’Hospital de la Santa Creu de Jesús com a l’Hospital Comarcal d’Amposta, i els mòduls annexos als CAP.

No és fàcil resumir de forma breu un any farcit de tantes experiències que han marcat les nostres vides per sempre. Ens hem transformat com a societat, però també hem transformat el sistema sanitari públic. I, ho vull reiterar les vegades que calgui, els professionals sanitaris han estat els veritables protagonistes que ho han donat tot i ho segueixen fent després d’un any de feina incansable, d’esforços, d’entrega, d’implicació, d’experiències de transformació vital amb un fort impacte emocional. Han estat, són i seran un veritable exemple per a tota la societat. Per això, amb la convicció i seguretat que sortirem reforçats com a territori, només em brolla de l’ànima una paraula: GRÀCIES!

Mar Lleixà: Gerent de la Regió Sanitària de Terres de l'Ebre.

Temas

Comentarios

Lea También