Más de Opinión

Somni d’un confinat

Aquesta pandèmia ens ha mostrat la necessitat d’una manera de governar diferent, d’una economia sostenible, d’una administració facilitadora i d’un concepte de vida saludable, que no només passa per les prestacions del sistema sanitari, que també
 

Roger Pla

Whatsapp
Roger Pla

Roger Pla

Estem vivint una insospitada crisi econòmica ocasionada per una pandèmia amb la certesa que el pitjor encara està per arribar i que la nostra economia serà una de les més afectades.
Diuen els experts que no havia existit una crisi d’aquesta magnitud des de la segona guerra mundial i mai en temps de pau. Les xifres de caiguda espanten i els dirigents dels bancs centrals insisteixen que ara ve lo bo. L’onada tsunàmica de pèrdua de llocs de treball generarà moltes víctimes encaminades a una pobresa imminent.

Davant d’aquesta situació molts pensàvem que els nostres polítics es posarien les piles i reaccionarien amb energia per buscar la forma d’encarar aquesta emergència nacional, sigui de la nació catalana, de l’espanyola, de l’europea o de la que Déu vulgui. 

Quina pena haver de donar la raó a un amic meu, polític, que em deia: no siguis il·lús, els nostres dirigents no canviaran. Casado dirà que tot està mal fet. Els catalans direm que nosaltres sols ho haguéssim fet millor. El govern central no compartirà les decisions i es dedicarà a actuar com un govern centralista, essencialment jacobí. Els gallecs i bascos estaran més centrats en les seves eleccions i en com els pot impactar la crisi sanitària/econòmica en els seus resultats electorals més que en la batzegada que ens ha vingut a tots plegats . El meu amic tancava la seva descripció de comportaments amb els d’aquells que s’excusaran de no haver fet absolutament res en el no s’han dignat tan sols ni a demanar-me el parer.

La possibilitat que la crisi s’hagués convertit en una oportunitat per augmentar la cooperació tal vegada no està en els gens dels nostres governants, molt marcats per la història autàrquica recent. Sembla que ens agrada l’«ordeno y mando», la centralització del poder. És una pena que tinguem aquesta política intolerant, mancada de diàleg, electoralista i amb discursos inconsistents de xarlatans.

El virus continua matant però menys i no sabem si hi tornarà amb més energia. Desconeixem la magnitud exacta del forat econòmic i l’esperança de l’ajut a fons perdut del Banc Central Europeu sembla que va per mal camí. Les petites empreses, els autònoms i assalariats estan ofegats, no només per la pèrdua d’ingressos sinó també per la feina de paperassa imprescindible per tenir accés als ajuts. Burocràcia gens ajudadora.

Aquesta pandèmia ha posat en evidència totes les mancances i defectes individuals i col·lectius. Ens ha mostrat la necessitat d’una manera de governar diferent, d’una economia sostenible, d’una administració facilitadora i d’un concepte de vida saludable, que no només passa per les prestacions del sistema sanitari, que també.

Se’ns gira feina. Vénen canvis que potser encara no podem preveure perquè encara som molt al començament, però que els anem intuint amb inquietud. Com és sabut, la salut i l’economia estan íntimament relacionades i podria ser el moment per repensar el concepte d’economia i el de salut.

En biologia l’únic procés que creix contínuament és la cèl·lula cancerosa i tots sabem que acabarà matant l’hoste si no se l’atura. Sembla evident que el nostre sistema de creixement econòmic desequilibra la natura i l’esgota i ja estem tocant fons. Som a la vora del precipici.

Hem de recordar que esperança de vida i sistema sanitari no van necessàriament junts i encara que sembli estrany, el sistema sanitari és responsable de com a màxim el 18% de la nostra salut.

Els factors realment importants són altres, com l’aire que respirem, el què i com mengem, l’aigua que bevem, com dormim, l’educació que rebem i tants d’altres.

Hi ha pensadors que suggereixen prendre decisions no d’acord amb l’economia i a la salut sinó pensant en el benestar. El benestar és el fruit, el sentiment de créixer humanament. L’economia i la salut són bàsiques per al benestar, però no determinants. Quanta gent hi ha que no té problemes econòmics, que viu en l’abundància i no és feliç? La cerca de la salut i la riquesa, si la veiem com a objectiu final i no com a un simple mitjà es pot convertir en un entrebanc que no ens deixarà sentir-nos bé com a persones.

Aquesta manera de pensar és la base de l’economia de la felicitat, centrada en allò que realment ens fa feliços. Tota economia que no ens hi faci, està mal orientada. 

Durant aquest confinament, els que han tingut la sort de no viure’l afectats per la malaltia o la pèrdua d’ingressos, potser han sentit que amb menys despesa econòmica es pot viure millor i comprovar allò que «per la vida es perd la vida». Tot el dia atabalats sense tenir temps de cuidar als nostres fills, ni als nostres grans, o de poder gaudir llegint, escoltant música o altres plaers que costen pocs diners. El confinament pot haver-nos ensenyat que massa feina o massa poca, genera malestar. I ara, per contra, el nostre sistema econòmic ens estimula a consumir i millor si podem gastar el doble del que fèiem abans, amb la finalitat de sortir del pou i no eternitzar la crisi econòmica.

I si féssim una economia més lògica, més humana, una economia del benestar, del benestar de tots? I si aconseguíssim un món més sostenible, on consumíssim només el que necessitem i tinguéssim més temps per ser persones i poder cuidar la gent que estimem? Un món on la feina fos un dret i un deure? Potser és un somni però moltes de les realitats actuals també van ser-ho algun dia, e*n el passat.

*Roger Plan, Ex-director gerent de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona

Temas

Comentarios

Lea También