Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Opinion

Tsunamis

Tribunals. El veritable tsunami ha vingut de Luxemburg, amb la sentència que avala la immunitat de Junqueras, i les onades a la contra han tocat la platja del TSJ. Veurem què s’acaben enduent les onades

Xavier Graset

Whatsapp
Xavier Graset.

Xavier Graset.

Quin final d’any! Aquesta ha estat, políticament parlant, la setmana del Tsunami democràtic. I potser no tant per la cita de mobilització que aquesta organització va fer coincidint amb el clàssic de futbol Barça-Madrid, sinó en el terrabastall que ha vingut des de Luxemburg. La sentència que avala la immunitat d’Oriol Junqueras, que ha marcat doctrina d’efectes immediats.

Carles Puigdemont i Toni Comín ja tenen la seva credencial provisional, després que se’ls aixequés el vet a entrar a l’Europarlament i compten que podran ocupar els seus escons al ple de Gener de l’any vinent, tothora que ara ja hi ha vacances parlamentàries. Mentrestant Junqueras haurà d’esperar la setmana que vé, que el Suprem decideixi què fa per complir aquesta sentència que diu que els eurodiputats ho són just quan es proclamen els resultats, sense necessitat que compleixin cap altre requisit d’acatament, burocràcia o presència protocolària inventada per cada estat membre de la Unió. Si tens condició d’elegibilitat i ets elegit ets eurodiputat, amb els drets i immunitat que hi va afegida.

El cas és que va ser el mateix tribunal que va demanar criteri a Luxemburg, al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, i que després no va esperar la resposta i va condemnar Oriol Junqueras i va dictar sentència sobre la resta de processats per l’1 d’Octubre. Se’ls va deixar recollir la credencial com a diputats a Corts, i en canvi no se’l va deixar assumir les credencials com a eurodiputat, per bé que ja en aquell moment l’advocacia de l’estat ja ho va demanar. Què demanarà ara? Sembla difícil que faci el contrari. Aviat ho sabrem. La fiscalia no ha necessitat els cinc dies que tant Marchena com Llarena han donat de marge per escoltar les parts i per constatar l’abast del pronunciament de Luxemburg d’aquest dijous. El mateix dia ja va demanar que s’inhabiliti Junqueras i que no se’l deixi sortir de la presó. Però la seva defensa demanarà la llibertat, i que s’anul·li sentència i judici, contaminats per aquest defecte.

Manuel Marchena té la possibilitat d’aparèixer com a preservador de les garanties i drets que des d’Europa recorden que s’han de preservar si volem seguir sent a Europa. Té l’opció de deixar en llibertat Oriol Junqueras i la resta de presos polítics i esmenar de retruc l’espiral jurídica allà on ha anat a petar un debat polític, un problema polític que no hauria d’haver entrat en aquesta esfera que ha acabat distribuint aquell govern entre presó i exili. És clar que el mateix dia que arribava aquesta notícia europea es feia pública la sentència del Tribunal Superior de Justícia que inhabilita el president de la Generalitat Quim Torra durant un any i mig i el sanciona amb una multa de 30 mil euros per no haver despenjat a temps del balcó del palau de la plaça sant Jaume on es demanava la llibertat dels presos, en període electoral, i a requeriment de la Junta electoral central. La mateixa junta que va torpedinar en el seu moment la candidatura de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, i que més tard els exigia que anessin a Madrid, i que ara desestima Luxemburg. Puigdemont i Comín, ja acreditats, i Ponsatí esperant que amb el Brexit ella passi a ser eurodiputada cap gira no només la seva situació, amb una euroordres d’extradició que són a punt de decaure. A la justícia espanyola li queda la via del suplicatori, però tampoc els garanteix una extradició i exposaria el procés a la lupa del parlament europeu.

Tant aquesta decisió, com la d’haver inhabilitat Quim Torra, acaben incidint amb més o menys pes en les negociacions de la investidura de Pedro Sànchez. Superat el congrés que ERC va fer ahir al matí, amb el debat de la ponència política, l’escull per aclarir la investidura queda ara en mans de la justícia. I per molt que la Moncloa insisteixi en la separació de poders com a senyal de garantia democràtica, va ser justament l’ara president en funcions qui va insinuar durant la campanya electoral, que era ell qui controlava la fiscalia, i seria així com durien a Puigdemont a Espanya.

La inhabilitació del president Torra, que presentarà recurs, obre altres interrogants. Els principals van lligats al calendari electoral, just ara que l’acord pressupostari amb els comuns, sembla més a prop que mai. El Tsunami al voltant del Camp Nou va fer el seu impacte, per bé que els seus promotors van reconèixer que els Mossos els van fer fracassar que uns drons despleguessin unes pancartes a mig partit, però el veritable Tsunami ha vingut de Luxemburg, i les onades a la contra han tocat la platja del TSJ. Veurem què s’acaben enduent les onades.


Xavier Graset és periodista. Dirigeix i presenta ‘Més24’ (TV3) i n’havia fet altres com ‘L’oracle’. Va començar a Ràdio Salou i va ser promotor de Canal Reus TV.

Temas

Comentarios

Lea También