El procès vist des de Brusel.les

Dubtes. És cert que els dubtes sobre el nivell democràtic d’Espanyano han quedat esborrats i aquest, potser, és el més important que espot dir del Procés vist des d’aquí, a Brussel·lesLa mirada

Griselda Pastor

Whatsapp
Griselda Pastor

Griselda Pastor

El 2 d’octubre era dilluns i, com tots els dilluns que hi ha sessió plenària, els eurodiputats agafaven els avions des de molts punts d’Europa cap a Estrasburg i aquell matí concret ho feien amb grans interrogants sobre el nivell democràtic d’Espanya. Les imatges de ciutadans normals colpejats per uns antidisturbis equipats per fer front a grups inexistents de radicals van confirmar els temors de moltes capitals en veure al sud també, com passa a l’est, la instal·lació de la llei del més fort fent i desfent les normes.

Rajoy s’havia entossudit a obtenir una declaració de les institucions de la Unió Europea on es digués que vulnerar una Constitució nacional (és a dir, l’espanyola) era vulnerar la llei de la UE. Però no se’n va sortir i una setmana abans de l’1 d’Octubre va viatjar als Estats Units, on els equips de Trump semblaven més disposats a dir el que ell necessitava. El viatge als Estats Units va ser l’excusa per saltar-se un Consell Europeu que se celebrava a Tallin, reunió en què donat el seu caràcter ‘informal’, és a dir, sense agenda oficial i amb els caps de govern quasi sense assistents a dins la sala, veia molt complicat mantenir-se en silenci si algú li preguntava pel cas català.

És impossible saber  com reaccionaran els jutges belgues a la sentència del Procés

I el cert és que ara fa dos anys va ser el primer ministre belga, del partit lliberal qui, preguntat pel cas i per la posició de les institucions de la UE davant del referèndum, va dir: «És un problema espanyol fins que deixi de ser-ho». Poc es podia pensar Charles Michel que, després de l’1 d’Octubre, Puigdemont i part del seu govern arribarien per quedar-se a Brussel·les, on dos anys després esperen la demanda d’un tercer mandat d’arrest europeu. La justícia espanyola va retirar la famosa euroordre perquè Alemanya havia rebutjat la rebel·lió. I abans, per por a un rebuig de la justícia belga. O a una sentència contrària a la seva demanda dels tribunals d’Escòcia.

Però tot això ja és vell. L’hivern torna a Brussel·les. Puigdemont i Comín estan darrere la pancarta però fora del Parlament. Fora del català i fora de l’europeu. Plou. I a sota dels paraigües perden les paraules de reivindicació. «Som poquets perquè molts ja ho hem fet», va dir ahir l’exconseller Lluís Puig recordant la manifestació massiva del desembre del 2017.

Puigdemont ha afirmat que els set detinguts la setmana passada i totes les ‘filtracions’ que acompanyen el cas tenen per objectiu poder posar la creu de ‘terrorisme’ a la nova demanda d’extradició, i pot ser que sí o que no. Impossible saber què diuen els papers mentre es mantingui el secret de sumari. Impossible preveure el contingut d’una nova demanda d’extradició. O saber ara mateix com reaccionaran els jutges belgues a la sentència del Procés.

Però aquest mateix matí, Ciutadans, Vox i el PP exigiran a Reynders, ministre d’Exterior belga, que es comprometi a reformar o a millorar l’euroordre com a futur comissari de Justícia europeu i l’examen pendent que han de fer els candidats no girarà sobre drets vulnerats, sinó contra els qui han qüestionat la resposta espanyola al problema polític de l’encaix català en una societat espanyola que no vol ser plural.

Ciutadans, Vox i el PP exigiran avui a Reynders reformar o millorar l’euroordre

Avui, els diputats de Vox passejaran la bandera d’Espanya com si portessin un collaret penjat entre el clatell i l’acreditació parlamentària amb el pit molt inflat. N’hi ha que han aconseguit fins i tot les vicepresidències d’alguna comissió o d’una delegació com Eurolat, on es fan i es desfan les relacions amb Amèrica llatina i això amb l’abstenció del PSOE.

Mentrestant l’esquerra calla i ni els Verds, grup en què hauria d’estar situat Junqueras, han anat més enllà d’exigir que el Parlament Europeu es constitueixi en part en un procés, el del Tribunal Europeu de Luxemburg que, si s’arriba a celebrar, serà després que Junqueras hagi estat condemnat pel Suprem, tot i que l’objectiu és el d’aclarir si com a pres preventiu l’Estat li ha vulnerat els drets.

És cert que els dubtes sobre el nivell democràtic d’Espanya no han quedat esborrats i aquest, potser, és el més important que es pot dir del Procés vist des d’aquí, a Brussel·les, però els dubtes han deixat de ser un problema viu dins l’agenda europea i no eren l’objectiu d’un moviment civil i ciutadà que es mereix saber quin balanç fan els dirigents d’aquests dos anys passats.

* Periodista. Nascuda a Tarragona, Griselda Pastor és corresponsal de la Cadena Ser a Brussel·les des del 1998.

Temas

Comentarios

Lea También