Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

La foto més antiga de Setmana Santa

Tretze. Els anys que reculem en la història fotogràfica de la Setmana Santa de Tarragona amb aquesta nova descoberta

Jordi Bertran

Whatsapp
FOT1_Sant Crist 1894. Fotografia Julio Gines Torres Vivancos.jpg

FOT1_Sant Crist 1894. Fotografia Julio Gines Torres Vivancos.jpg

Entrar en la Casa de la Sang i parlar de Setmana Santa en la sala de juntes amb el secretari de l’entitat, Daniel Pallejà Blay, impressiona.  Testimonis es

ultòrics, tèxtils i fotogràfics dels més de quatre segles d’aquesta congregació, ens rodegen, i escolten l’entrevistat i l’entrevistador.
Sort tenim a Tarragona de comptar amb persones com ell que, minuciosament, treballen per la història del que estimen. Avui, enmig del tràfec de revistes que acaben d’arribar d’impremta, d’arrengleradors que preparen els detalls operatius de la propera processó, i del rés que omple l’esglesiola de la plaça del Rei, el “Diari” porta als lectors una descoberta.

La donació
La Sang ha rebut recentment una donació fotogràfica de gran transcendència. Joan Ribas Boix els ha lliurat una antiga imatge del Sant Crist de l’escultor barroc Benet Baró,  cisellada el 1617 i desapareguda el 1936 excepte un meravellós fragment del cap que presideix la sala que ens acull. El retrat porta la signatura de Torres Fotografia. El Daniel n’ha fet la investigació que ha permès datar-la i conèixer diferents detalls addicionals. 

Fins a l’actualitat les fotografies més antigues de la Setmana Santa tarragonina són tres que el mateix Pallejà havia situat al voltant de 1907. «Les dues dels Natzarens a l’aleshores important carrer de l’Hospital, amb presència dels armats, les tinc datades entre 1907 i 1911. No poden ser anteriors a aquell any», explica. «Lluiten amb antiguitat amb una de la Pietat vella pel carrer de Sant Llorenç, també precedida dels armats. Alhora la data límit que actualment tenim d’aquesta fotografia seria el 1907, perquè apareix en un article a la revista «La Il·lustració Catalana» d’abril de 1908. Per tant, pot ser de 1907 o anterior». 

La nova troballa va més enrera, fins al 1894, esdevenint la foto més antiga descoberta sobre la Setmana Santa de la nostra ciutat. Hem de tenir present les dificultats de captar, en aquells temps, la processó pel seu horari nocturn, per la qual cosa les primeres imatges seran de la recollida dels passos a la tarda amb llum diürna.

L’ara localitzada fou realitzada com a retrat d’interior. Tant el fet de ser l’element central de la processó del Sant Enterrament com la pregona devoció pel Crist de la Sang, degueren de contribuir a la tria del tema. L’artista fou el fotògraf Julio Ginés Torres Vivancos (1847-1906), estudiat pel vallenc Jep Martí i que Pallejà també ha rastrejat. Nascut a una ciutat tan setmanasantera com Cartagena, Torres havia residit a Alacant i des d’allí vingué a Tarragona.  El 1879 tenia estudi a la plaça de la Font 24. El 1881 passà al carrer de la Unió 21, i el 1885 al Portalet 5.  Però l’any de la imatge, el 1894, estava instal·lat a la Rambla Nova 36 des de 1890. 
Fotografia exposada
Per un seguit de notícies de la premsa local, com “La Opinión”, “El Correo de la Provincia” i el “Diari” que vostès encara llegeixen, el secretari de la Sang ha descobert que la fotografia fou encarregada per la mateixa congregació per realitzar una rifa que contribuís a sufragar les despeses pròpies de la vida confrariera de 1894.  Per això, passejà per aparadors com el comerç Jordà, al carrer Portalet 4, o la sastreria de Vicenç Brell, a la Rambla Nova, 57.
Aquest treball de Torres ens permet conèixer el Crist restaurat el 1870 per Francesc Boxó, any en què es tallà una nova creu per part d’Antoni Miró. La corona d’espines i l’INRI que llueix eren de 1742, i els remats d’argent de la creu procedien de 1862. Altres detalls magnífics són la cabellera natural, hereva de la pietat popular que donava pèl natural com a prometença o bé com a emblema de prestància social, i l’extraordinari sudari ornamentat de 1867 confeccionat per Josep M. Hernández. L’estètica d’aquesta peça tèxtil, vigent durant 40 processons, era desconeguda, perquè les fotografies conservades fins ara exhibien l’estrenada el 1908. 
Desitgem que aquesta troballa sigui la primera en una època excepcionalment orfena d’imatges fotogràfiques de festes de la nostra ciutat, a diferència d’altres localitats on se n’han pogut localitzar en diferents cicles del calendari anual. 

I permeteu-nos una recomanació: divendres de 18 a 20 hores i dissabtes d’11 a 13 hores,  l’església de La Sang resta oberta i hi podeu trobar el número corresponent a 2019 de la Revista de La Sang, en la qual llegireu l’estudi més ampli de Daniel Pallejà sobre aquesta fotografia. 

Temas

Comentarios

Lea También