En el nom de Tarragona, dialoguin!

Emplaço el president del Govern central i el de la Generalitat que parlin de manera urgent

Josep Félix Ballesteros

Whatsapp

Em repugna la violència. De fet vaig començar la meva singladura política fent activisme en entitats pacifistes. En conseqüència condemno rotundament la violència policial que es va viure a la ciutat, com a la resta del país, el passat 1 d’octubre. No hi ha justificacions a les càrregues indiscriminades que es van produir. No poden ser excusades, ni tan sols contextualitzades. Les condemno amb tota rotunditat. La solució a un problema polític com el que tenim mai passarà per la violència. 

No passarà per la violència però tampoc per saltar-se la legalitat vigent. Comprenc que molta gent que ara mateix està il·lusionada pot pensar que ignorant les lleis es pot arribar a quelcom de positiu a l’Europa del segle XXI, però el Govern de la Generalitat sap que aquesta és una via morta. Repeteixo, ho sap.

Per què aleshores sembla impossible aturar el xoc de trens tants cops vaticinat que ara, tristament, ja s’ha produït? Perquè alguns continuen entestats a creure que imposant les seves conviccions ideològiques, o per les braves o per la via dels fets consumats, es resolen els problemes. Impera el maximalisme i les declaracions ampul·loses, el desdeny pels considerats contraris. Sembla que aquells que no són definits com «dels meus» (membres de la tribu on en sento segur i on imperen els meus símbols en exclusiva) són enemics –siguin «sediciosos» o botiflers– que han de ser reprimits o ignorats. 

I és just el contrari. Com a alcalde de Tarragona, plenament conscient de les meves responsabilitats en aquesta tessitura realment històrica, afirmo que l’única sortida a la gravíssima crisi que estem vivint passa per una solució pacífica i molt àmpliament consensuada pel conjunt de la societat. Sense apriorismes, ni imposicions prèvies. El primer que cal, doncs, és aturar aquesta insensata espiral frontista i seure a negociar amb interlocutors que acceptin el diàleg i que siguin comprensius amb les raons de l’altre. Tan sols així assolirem un acord que esdevingui satisfactori perquè estarà fonamentat en el respecte i la tolerància, elements que identifiquen la societat catalana i també la tarragonina. 

Per tant, emplaço al president del Govern central i al president de la Generalitat que parlin de manera urgent sota la premissa de compartir la convicció tarragonina que sempre ha cregut que l’autèntic demòcrata és aquell que entén que el considerat adversari pugui tenir part de raó i que, conseqüentment, deixa que es manifesti i accepta reflexionar d’acord amb els seus arguments. 
En canvi, quan algunes persones estan tan segures de la certesa absoluta de les seves raons com per estar disposades a reprimir als seus interlocutors per la violència o mitjançant les fugides cap endavant unilaterals, la democràcia no existeix. Aleshores serà igual qui guany perquè tots, col·lectivament, haurem perdut. 

Tarragona, ho he dit moltes vegades, no ha tingut mai aquesta dimensió dogmàtica i això esdevé ara una oportunitat. És l’hora de la modèstia i de la humilitat. Encara li queda a la nostra ciutat la possibilitat de ser un exemple que aporti la llum de la generositat en aquesta època de certeses absolutes. Quan la intel·ligència i la tolerància s’apaguen aleshores apareix la negra nit de la violència i les imposicions unilaterals. Antoni Rovira i Virgili sempre deia que la comprensió és la ciència dels homes lliures. I no hi ha comprensió sense llibertat en pluralitat i no hi ha llibertat sense voluntat d’enteniment. Senyors Rajoy i Puigdemont, ara que encara som a temps, si us plau, dialoguin! 

Com a alcalde de la ciutat als tarragonins i tarragonines els demano en aquests dies que han de venir que mai cedeixin ni a la desesperació, ni a l’abúlia, ni a l’astúcia, ni a la violència. Serem capaços de superar aquesta dura prova i aleshores, en una Catalunya i en una Espanya lliures i apassionades en la comprensió i el respecte, tots nosaltres tornarem a fer prevaldre de nou aquest sentiment que exalta la vessant humana dels nostres compatriotes sense la qual el país no seria més que una immensa soledat. 

Temas

Comentarios

Lea También