Àngels Chacón: «No em preocupa ser popular o fer tuits, sinó treballar»

Entrevista a la candidata del PDeCAT a la presidència de la Generalitat. L’exconsellera d’Empresa i Coneixement reivindica el llegat polític de CDC i aposta per la unitat de l’independentisme en estratègia, «però no per assimilar qualsevol ideologia»

M. VICTÒRIA BERTRAN

Whatsapp
Àngels Chacón (Igualada, 1968) va visitar Tarragona dimarts. FOTO: PERE FERRÉ

Àngels Chacón (Igualada, 1968) va visitar Tarragona dimarts. FOTO: PERE FERRÉ

El darrer sondeig del CEO atorga al PDeCAT una intenció de vot del 0,2%, la meitat que la del Pacma, i diu que obtindrien com a molt un escó. Què en pensa?

Nosaltres creiem que aquestes enquestes no són prou representatives, encara. Esperarem les del mes vinent. Nosaltres anem al màxim a explicar-nos i a exposar el nostre projecte. Fins ara anàvem amb una coalició, que era JxCat, feta de dues ànimes, i la gent encara ens té diluïts.

Així doncs, compten que els caldrà fer una feina extra, la d’explicar el que ha passat entre JxCat i el PDeCAT...

És curiós que nosaltres que ens hem mantingut on érem, ens hàgim d’explicar més que ningú. Però sí, tindrem temps d’exposar quin és el nostre projecte.

ERC, JxCat i la CUP arribarien al 48,4% dels vots, segons el CEO. L’independentisme només superaria el 50% si els vots del PDeCAT s’hi sumessin. Tindria sentit, sumar-los-hi?

A nosaltres ens trobaran parlant d’estratègia. Som també un bloc a l’hora de denunciar la repressió de l’Estat a tots els nivells, però no ens trobaran en la uniformitat, assimilant qualsevol tipus d’ideologia. Unitat sí, uniformitat no.

Què hauria de passar, si l’independentisme superés el 50% dels vots?

Jo crec que en aquest punt no podem enganyar la gent i generar una altra frustració. Per molt que volguem, podrem fer efectiva una república? La veritat és que ara no hi ha les condicions. Ni hi ha el reconeixement internacional, ni hi ha la força necessària. No hi ha ni la unitat estratègica.

Vostè diu que li agradaria que l’expresident Mas fes campanya pel PDeCAT. Ell mateix va dir que el PDeCAT «no és el partit del 3% però sí que té rèmores judicials». No seria millor, llavors, que ell no hi fos, en campanya?

Nosaltres no farem el que fan altres, que reneguen d’un llegat polític i d’una història de més de 30 anys que ha estat essencial en la construcció d’aquest país. ¿Tots els nostres alcaldes que hi ha hagut en tot aquest temps han estat vinculats o implicats en temes com el 3%? No. Serem implacables, molt i molt ferms, contundents, a condemnar tot allò que s’allunyi de la legalitat, però no renunciarem al llegat del qual som hereus.

I renunciaran a la figura d’Artur Mas per a la campanya?

Artur Mas és el president que va impulsar, entre altres coses, el 
9-N, i li hem de reconèixer el seu llegat polític. Les responsabilitats que tingui, si és que en té, ja es dirimiran, però no farem com alguns fan ara, que el volen apartar. El president Mas ha patit a la pròpia pell la repressió de l’Estat per defensar el dret a l’autodeterminació. El seu paper a la campanya del PDeCAT serà el que ell vulgui. No ens avergonyim d’un partit ni de la seva ideologia. En tot cas, de manera puntual, d’algunes pràctiques.

L’expresident Puigdemont fent campanya per JxCat des de Brussel·les, o fins i tot liderant la llista, i l’expresident Mas fent campanya pel PDeCAT... És la fotografia d’un fracàs, el de no haver sabut evitar l’escissió?

Jo crec que és la fotografia de dues realitats que es poden complementar a vegades, tot i que també ens separa el model de país. De fet, JxCat encara ha de definir quin és el seu model de país. I també estem parlant de diferències estratègiques. Mentre en un cantó s’opta per la confrontació permanent, en l’altre estem parlant de diàleg i del necessari increment de consensos. Més enllà de voler assolir la independència a través de la confrontació, encara no sabem exactament quin és el model de país de JxCat.

«Més enllà de voler assolir la independència a través de la confrontació, encara no sabem quin és el model de país de JxCat»

El PDeCAT manté una bona estructura a la demarcació de Tarragona. Els puntals, a més de la figura molt coneguda de Quim Nin a Albinyana, són sobretot Carles Pellicer a Reus i Meritxell Roigé a Tortosa?

I Pere Segura a Vila-seca, i altres alcaldes. A tot Catalunya tenim unes 200 alcaldies. Els alcaldes i els actius municipals tindran un paper importantíssim a les llistes electorals del 14-F.

Potser per compensar, en certa manera, que vostè no és massa coneguda en el conjunt del país, ja que com a consellera d’Empresa i Coneixement va estar poc temps, 828 dies?

Potser jo no he estat tan coneguda a la política, és cert. També és cert que jo vinc del sector privat i en política hi he estat els darrers anys. Primer com a regidora a l’Ajuntament d’Igualada, després com a directora d’Indústria, i després com a consellera. En el meu temps a la Conselleria, més que l’autopromoció m’ha preocupat moltíssim treballar pels sectors. No m’ha preocupat mai ser més o menys popular, fer-me més o menys fotos, fer més o menys tuits. A mi m’ha preocupat treballar, ser al costat dels sectors, definir estratègia. Estic molt orgullosa, i em vaig sentir i em sento molt acompanyada, malgrat la destitució, dels missatges que vaig rebre i del nivell d’interlocució que tinc, encara avui, amb molts sectors. El meu treball a la Conselleria no va estar basat en el nombre de tuits. Els tuits no em manaven l’activitat a la Conselleria.

El conseller Ramon Tremosa va dir l’altre dia que «fa un any ser conseller d’Empresa era molt còmode», perquè al 2019 l’economia va arribar als màxims històrics. Ho va viure així?

Penso que el senyor Tremosa no sabia gaire què es deia quan va fer aquestes afirmacions. Veníem de l’aplicació del 155 i d’una voluntat manifesta de perjudicar l’economia de Catalunya, i començava a apuntar la transició cap a la nova economia 4.0. Evidentment, el 2019 no hi havia la pandèmia. Penso que en aquest cas el senyor Tremosa no sabia gaire el que estava dient. És més, em fa certa pena sentir dir això.

El seu lema és «Centrem el país», però el volen centrar cap a la dreta, oi?

Volem centrar el país al centre, perquè ens definim com a liberals quant a la política econòmica, però com a socialdemòcrates quant a les polítiques socials. El que no és sostenible és pensar només en polítiques socials i no en el que genera els ingressos per a aquestes polítiques socials. Si oblidem l’economia productiva, estem oblidant també els llocs de treball. Més del 95% del nostre teixit productiu són petites i mitjanes empreses de menys de deu treballadors, i és aquest teixit el que hem de preservar si volem garantir de manera sostenible els recursos. Hem de ser rigorosos.

Les seves esmenes parcials als Pressupostos de l’Estat han estat rebutjades. Quin paper jugaran a partir d’ara de cara a l’aprovació dels comptes?

Nosaltres valorarem sempre si els Pressupostos ens beneficien. Què és millor, tenir uns Pressupostos encara del PP, o uns Pressupostos amb els quals es gestionen també els fons europeus? No hem pogut ser tan decisius com ERC, només som quatre diputats, però seguirem negociant i seguirem demanant recursos per a Catalunya.

Reivindica el peix al cove?

Reivindiquem tots aquells recursos i totes aquelles polítiques que beneficiïn els ciutadans de Catalunya. Si hi ha cap mesura que afavoreix el mig milió d’autònoms que hi ha a Catalunya, sigui peix al cove, sigui blat al sac i ben lligat, la defensarem. Defensarem sempre qualsevol recurs, i especialment ara. En aquest context de crisi tan dura, jo no em veig amb la cara de rebutjar cap dels ajuts que pugui rebre gent que està patint moltíssim. No podria sentir-me bé amb mi mateixa.

«Jo no em veig amb la cara de rebutjar cap dels ajuts que pugui rebre gent que ara està patint, sigui peix al cove, sigui blat al sac i ben lligat»

Vostè diu que gestionant i exercint el nivell actual d’autogovern es poden canviar moltes coses. En això coincideixen amb el PSC. S’hi entenen bé?

En alguns aspectes, sí; en d’altres, gens. Nosaltres defensem el dret a l’autodeterminació, un referèndum pactat, i ells de moment no. El Govern de Pedro Sánchez hauria de tenir el coratge d’encarar aquesta qüestió política. Una gran part de la societat reclama un referèndum on expressar si es vol seguir vinculat a Espanya o no.

Aquest és «el compromís del PDeCAT amb l’1-O»? Reivindicar un referèndum acordat?

L’1-O va ser un exercici referent de democràcia que no va comportar l’aplicació del resultat perquè no es van donar les circumstàncies, ja que hi va haver una gran repressió de l’Estat, i tampoc hi havia un full de ruta realista. Seguirem treballant i persistint per aconseguir un referèndum pactat, acordat i reconegut internacionalment. Això no vol dir renunciar a res.

«Seguirem treballant i persistint per aconseguir un referèndum pactat, acordat i reconegut internacionalment. Això no és renunciar a res»

Llavors, per al PDeCAT, la independència és un objectiu o una utopia?

És una eina perquè els ciutadans visquin millor i amb una millor qualitat de vida. La independència no és anar contra l’Estat.

Diu que cal persistir i defensar aquesta idea a Madrid. Com? Fent pedagogia?

És l’única manera. No ho farem pas des de la confrontació, no ho farem pas des de la violència, ni aturant el país, ni deixant de negociar. Hem de ser més, i hem de ser contundents.

Contundents?

No pararem d’expressar el nostre desig, ni de denunciar, també internacionalment, la vulneració de drets que estem patint.

Segons Damià Calvet, candidat a les primàries de JxCat, no cal triar entre independència i gestió, sinó que cal triar un independentista que sàpiga governar bé. Ho comparteix?

Jo sempre he dit, i no ara que hi ha eleccions, que no em facin escollir entre independència i economia, que no em facin escollir entre independència i gestió, entre salut i economia. Mai he cregut en aquestes dicotomies. Des del minut u en què vaig entrar a la Conselleria, vaig dur en una solapa la insígnia de consellera, i el llaç groc a l’altra. Sempre ho vaig defensar, també quan alguna vegada se m’havia retret que jo prioritzava l’economia a la independència. En aquells moments jo estava molt sola defensant aquesta compatibilitat entre independentisme i gestió. Ara me n’alegro que més gent ho pensi.

«Jo vaig estar molt sola defensant la compatibilitat entre independentisme i gestió. Me n’alegro que ara més gent ho pensi»

Es va sentir sola, a l’equip de Govern?

No parlava de l’equip de Govern. Parlava del discurs que llavors es feia públic. Quan jo defensava independència i gestió, independència i economia, no era el més comú dels discursos.

Va ser el propi president Torra qui li va preguntar si tenia intenció de passar a JxCat, abans de destituir-la?

Sí.

Ho va considerar un xantatge?

El que sempre he manifestat és que per un càrrec no canviaré el meu posicionament.

El desori que estem veient aquests dies en el si del Govern, l’atribueix, vostè que ha estat consellera, a l’ambient preelectoral, a la duresa de la segona onada del coronavius, o sempre va estar latent?

Una mica tot plegat.

O sigui, que ja existia i s’ha anat exacerbant a mida que ens acostem a la cita electoral?

Suposo que sí. Una mica tot plegat.

Amb JxCat s’ha acabat qualsevol intent de refer ponts?

S’ha acabat perquè se’ns demanava que deixéssim d’existir, i crec que és el mínim a què hem d’aspirar, a seguir existint.

Temas

Comentarios

Lea También